dimecres, 3 de desembre del 2014

ROMA

ESCULTURA ROMANA:
l'escultura romana té molta influència grega, (sobretot en les de caràcter religiós), i etrusca, sobretot en el realisme del retrat.
Escultura religiosa
- En els temes mitològics: principalment són escultures copiades d'obres gregues.



El retrat
- El retrat és l'aportació romana per excel·lència a l'escultura. El seu origen està en una antiga pràctica funerària de culte als avantpassats,
- Quan algun home ric moria, es treia de la seva cara una màscara de cera, que es guardava a casa del mort i s'exhibia en els funerals o en altres cerimònies públiques.
- La seva característica principal és el realisme en els trets i en els tocats.



En l’epoca romana hi va haver dos èpoques diferents, parlant dels retrats:

1- Període Republicà

Els retrats són de gran realisme, amb els trets facials molt reals. aquests retrats consisteixen en un bust curt, amb només el cap i el coll. Els homes tenen el cabell curt.



2- Retrats imperials
En aquesta època, el retrat consistia en el cos sencer dels emperadors. hi trobem tres versions:
Imatge togata, l’emperador com un patrici o un pontífex màxim, amb una toga.
Imatge thoracata, com a emperador, un cap militar o  un cònsol, i amb indumentària militar, amb una cuirassa.
Imatge apoteòsica, emperador heroic o com una divinitat, nu, amb una corona de llorer al cap i representat amb l'atribut d'algun déu.




El relleu romà

- Les seves principals característiques són: la idealització en els temes religiosos, el realisme, i el caràcter narratiu en els relleus de caràcter històric.
- En els relleus històrics, els més significatius del relleu romà, com he dit abans, destaquen en el seu realisme i el seu caràcter narratiu. tot el contrari que en l'escultura grega. allà els fets històrics es recordaven mitjançant temes mitològics, a la romana, els protagonistes són els homes, els generals i els militars que van guanyar les guerres.
- S'adverteix una clara evolució: es passa de l'Estil Pictòric, de modelatge i amb un realisme plenament aconseguits, i amb diversos plans, perspectives assolides amb característiques gairebé pictòriques, etc... als exemples de finals de l'Imperi, en els quals les figures frontals i les hieràtiques es juxtaposen, s’ajunten fent el que es diu Estil Cristal·lí.
Els sarcòfags:
- Els sarcòfags, tenen totes les característiques del relleu romà: temàtica mitològica o narrativa sobre el o el predomini del Cristianisme.



ARQUITECTURA ROMANA:
Com l’escultura, l’arquitectura té molta influència tant romana com etrusca.
característiques:
És una arquitectura caracteritzada per la monumentalitat, no només per l'espai que ocupa sinó també pel seu significat. Això ve donat també per la idea de la immortalitat de l'Imperi.
És una arquitectura utilitària, pràctica, funcional. Per això i també per la pròpia estructura de l'Estat, apareixen noves construccions, amb un gran desenvolupament de l'arquitectura civil i militar: basíliques, termes, etc.
És una arquitectura dinàmica.gràcies a l'ocupació d'alguns elements constructius com l'arc i la volta.
Els materials utilitzats més freqüents són molt variats: pedra tallada en carreus regulars i disposada a soga i tizón, formigó, maó, fusta ... Quan el material era pobre se solia revestir amb estucat, plaques de marbre o amb ornamentació de mosaics o pintura.
es fa servir l'ordre toscà, el jònic i el corinti.. També va ser molt freqüent la superposició d'ordres en edificis molt alts. Normalment en el pis baix s'emprava l'ordre toscà, al mig el jònic i en el superior el corinti. Els capitells, en general, presenten motius amb més llibertat que a Grècia i hi ha alguns amb figuració.
Apareixen les garlandes com a elements decoratius.
També l'arquitectura romana va emprar la superposició en el mateix va de l'arc i la llinda.

Principals diferències entre l'Arquitectura Romana i la Grega
hi ha poques diferències entre l’arquitectura romana i grega però n’hi ha unes quantes d’importants:
La romana és una arquitectura més ornamentada.
Hi ha novetat dels temes decoratius.
Major perfecció dels monuments.
Els edificis tenen un gran utilitarisme.
L'arquitectura és fonamentalment civil i militar, davant l'arquitectura bàsicament religiosa de Grècia.
Es tracta d'una arquitectura més dinàmica davant la grega, més estàtica.
L'arc, la volta i la cúpula són més utilitzats enfront del llinda de Grècia.
Edificacions Romanes
els romans van agafar la idea d’edificis antics i els van fer canviant els seus interessos. també en van fer molts de nous:

Basíliques
Arcs triomfals. Es dedicaven a honra d'algun vencedor gloriós i quan arribava el vencedor, hi passava per sota.
Termes o edificis de banys per al servei públic.
amfiteatres, no coneguts pels grecs. Eren de planta circular o el·llíptica.
Circs. Servien per a les carreres de carros
Ponts i Aqüeductes.
Calçades. B fundades i empedrades, que començant desde Roma arribaven fins als extrems de l'Imperi.
Fòrums

Així mateix, van edificar tipologies ja conegudes però reinterpretades com els habitatges, els sepulcres i els temples.

PINTURA ROMANA:
- Les pintures es trobaven en les parets de les cases dels romans més rics, generalment, es tracta de pintura al fresc, tot i que també està documentada la pintura sobre taula.

- La pintura romana va tenir com a precedents els frescos de les cambres funeràries etrusques i la pintura grega.

- les restes conservades són mínimes (només Pompeia i Herculà), on els historiadors han establert quatre estils:

- Primer estil o d'incrustació (segles II aC i I aC): El més antic, imita revestiments de marbres.
- Segon estil, arquitectònic o de perspectiva (del segle I aC al I dC): Els murs s'adornen amb representacions arquitectòniques fingides i intents de perspectiva; també s'introdueixen temes figurats, paisatges i bodegons.
Tercer estil, ornamental o de parets reals (més nou que l'anterior): Es caracteritza per posar els elements arquitectònics en primer pla, subratllant el mur i fent un efecte de finestra. Les arquitectures que apareixen són fantàstiques, introduint-se garlandes i amorets.
- Quart estil o d'il·luminisme arquitectònic (segle I dC): En ell es reprèn la perspectiva del segon període però es fan servir més colors i més elements decoratius, introduint formes arquitectòniques molt diverses, requadres amb escenes mitològiques i paisatges imaginaris.




Pintura sobre taula:
- La pintura sobre taula va ser habitual, però en tractar-se de materials peribles no s'han conservat pocs.



Mosaic:
El mosaic era la decoració feta de petites peces de pedra, terracota o vidre (les tessel·les), amb les quals es formaven decoracions de motius geomètrics i/o figurats. S'utilitzaven per a la decoració dels terres de les cases, tot i que en alguns casos, en habitatges d'extrema riquesa, apareix en les parets.
Els motius decoratius són molt variats. Solen tenir una greca en la vora que emmarca el motiu principal que sol estar al centre, aquest és l'emblema.




dimarts, 2 de desembre del 2014

EDIFICIS MODERNS AMB INFLUENCIA GREGA

GRECIA


     -L'ARQUITECTURA.

L'arquitectura de l'antiga Grècia va fixar les bases de l'arquitectura del món occidental durant molt de temps. A grans trets, l'art grec representà una síntesi transformadora, innovadora dels corrents artístics de la cultura egípcia, del pròxim orient i de l'Egeu. És una cultura antropocèntrica i crea art on l'home és el centre del món.
L'arquitectura grega mostra molt poc interès per l'espai interior. Els edifici més important són els temples.
Tots els seus edificis estan  basats amb la repetició sistemàtica d'uns elements: la columna i l'entaulament.  

 -ESTIL ARQUITECTÒNIC:

Aquests són els ordres clàssics:

-DÒRIC:
-  La columna s'aixeca sobre un estilòbat sense base.
- El fust té 16/20 estries tallades en arestes agudes. Acaba sobre l'equí i l'àbac.
- L'entaulament està format per un arquitrau llis i un fris (tríglifs i mètopes).

- EXEMPLE:

Partenó.

-JÒNIC:
- És més esvelt que el dòric.
- La columna te base  i el fust té un capitell format per dues volutes.
- L'arquitrau no és llis i està dividit en tres platabandes.
- La decoració del fris es lliure.

-EXEMPLE:
Erecteó.

-CORINTI:
-Representa la decoració i la vistositat.
-Més estilitzat que el jònic.
-La decoració del capitell es vegetal amb fulles d'acant.

-EXEMPLE:

Temple de Zeus, Atenes.

TIPUS D'EDIFICIS:

-EL TEMPLE:

-Consta d'un local, amb una sola obertura, la porta.
-No té finestres.
-Va dedicat a una divinitat.
-Tenen una estructura molt simple.
-Els temples podien tenir diferents nombres de columnes: tetràstils (quatre), hexàstils (sis), octàstils (vuit).
-Els temples  podien ser amfipròstils, perípter i dípter.
-Tenien a les façanes principals un nombre de columnes parell, que marcaven l'eix amb un buit i en els laterals un nombre senar .
-Els arquitectes van anar afinant les proporcions i els detalls dels seus temples.
-A partir del segle IV a.C. va apareixer la planta circular anomenada ''tholos''.

-EL TEATRE:

-Eren a l'aire lliure.
-Les grades tenien forma semicircular i s'assentaven al pendent d'un turó.
-L'escenari estava precedit per una zona semicircular
-Aquests teatres podien acomodar 15.000 espectadors.

 -L'ESCULTURA.

-Manifestació artística que reflecteix els ideals de la civilització grega.
-Tenen un ideal de bellesa basat en l'equilibri i la proporció.
-El tema central és la figura humana.
-El cànon consta de les proporcions perfectes.
-Depenent de la forma de vestir, de si van nus o no, l'escultura expressa diferents coses.

-PERÍODE ARCAIC (s. VII a.C.- s.V a.C.)

-CARACTERÍSTIQUES:
-Frontalitat rigorosa
-Rigidesa i hiteratisme
-Pes repartit
-Braços enganxats al cos i punys tancats
-Cama esquerra avançada
-Peus assentats a terra
-Simplificació dels detalls anatòmics
-Tractament del cabell (disseny geomètric)
-Ulls ametllats i somriure arcaic.

-PERÍODE CLÀSSIC (apareix l'agilitat i el moviment)

-PERÍODE PROTOCLÀSSIC (480-460 a.C.)
-Trenca la rigidesa
-Formes més naturals
-Captació major del moviment i explora les emocions i els diferents estats
-La bellesa de l'home és un símbol de la bellesa per l'art grec.
-Aquest període ens deixa figures de bronze.

-PERÍODE PRIMER CLASSICISME (460-400 a.C.)
-Estableixen uns cànons o models de bellesa ideals
-Els cossos apareixen en actituds de repós i serenitat

-PERÍODE SEGON CLASSICISME (400-323 a.C.)
-Realisme
-Es dóna importància a l'expressió i al moviment
-Apareix el retrat individual
-S'utilitzen recursos amb certa teatralitat

-PERÍODE HEL·LENÍSTIC (s. IV a.C.- s.I a.C.)

-CARACTERÍSTIQUES:
-Intensifica el moviment
-Accentua les emocions i les expressions
-Exagera l'esforç físic
-Profunditza els estudis de tridimensionalitat
-Es recrea en la nuesa
-Els temes es diversifiquen




EGIPTE

arquitectura

El món grec va ser Fonamental per al desenvolupament de l'art romà al costat- de les Aportacions de la cultura etrusca. No obstant aixó, también va tenyir una indiscutible Personalitat, manifestada principalment al l'arquitectura.
Posteriorment l'art romà va repercutir enormement en les cultures Occidentals, sent la base cultural d'Occident Fins ALS Nostres dies.
L'art a Roma és va posar al Servei de Noves Necessitats. Aixó explica el Naixement de Noves manifestacions i también l'Aparició d'1 art AMB gran centralització i unitarisme, no nomes a Roma sinó también a la resta de l'Imperi.

Característiques de l'art romà
* Preocupació, a l'arquitectura, paper joc de masses que veu pèls elements usats en la construcció.
* Arquitectura Molt més colossal.
* Com a element arquitectònic Bàsic, és facin servir el arc, la volta i, per Tant, la cúpula.
* És crearà el retrat a l'escultura.
* Roma va ser la creadora del Relleu històric, continu i narratiu.

Fases de l'art romà
L'art romà és Pot dividir de forma similar a la història de l'Imperi en tres periodes:
* Període de la República: s. VI (cap al 510) - 27 A.C.
* Període d'August: l'època clàssica: 27 A.C. - 14 d.C.
* Període imperial
35

arquitectura Romana
Les Principals caràcterístiques de l'arquitectura romana són:
* És una arquitectura caracteritzada per la monumentalitat, no Només per l'espai que ocupa sinó también paper Seu significat. Aixó veu Donat también per la idea de la immortalitat de l'Imperi.
* És una arquitectura utilitària, pràctica, funcional. Per AIXÒ i también per la pròpia estructura de l'Estat, apareixen Noves construccions, con un gran desarrollo de l'arquitectura civil i militar: basíliques, termes, etc.
* És una arquitectura dinàmica., Com a conseqüencia de l'ocupació d'uns quants elements constructius com l'arc i la volta.
* Els materials utilitzats són Molt variats: pedra tallada en carreus regulars i disposada a soga i tizón, formigó, maó, mampuesto, fusta ... Quan el material era pobre se solia revestir AMB estucat, plaques de marbre o AMB ornamentació de mosaics o pintura.
* S'usa l'ordre Toscà i también el jònic i el corinti. Encara que el més significatiu va ser l'Ús de l'elegant ordre compost. També va ser Molt freqüent la superposició d'Ordres en edificis restaurats Molt alts. Normalment en el pis baix s'emprava l'ordre Toscà, a mig el jònic i en el superior el corinti. Els capitells, en general, presenten Motius AMB més llibertat que a Grècia i hi ha uns quants AMB Figuració.
* Apareixen els garlandes i a els bucranios com a elements decoratius.
* També l'arquitectura romana va emprar la superposició en el MATEIX va de l'arc i la llinda.

Principals diferències entre l'Arquitectura Romana i la Grega
Les Principals diferències entre l'arquitectura romana i l'arquitectura grega són:
* La romana és una arquitectura més ornamentada.
* Hi ha novetat dels temes decoratius.
* Major perfecció dels monuments.
* Els edificis restaurats tinença un gran Utilitarisme.
* L'arquitectura és fonamentalment civil i militar, Davant l'arquitectura bàsicament religiosa de Grècia.
* És tracta d'una arquitectura més dinàmica Davant la grega, més estàtica.
* L'arc, la volta i la cúpula són més utilitzats enfront del llinda de Grècia.
Malgrat aquestes diferències, hi ha Moltes semblances amb l'art grec ja que Roma va assimilar piada elements artístics i arquitectònics dels Països que incorporava al Seu Imperi. També va ser freqüent emprar artistes Nascuts i formats a Altres Territoris, sent a els Principals originaris de Grècia.

Edificacions Romanes
Els romans van Rebre Diferents tipologies que van modificar o adaptar ALS SEUS gustos o Necessitats, desenvolupant d'algunes Gràcies a Noves Tècniques. Entre aquestes Podem assenyalar la domus, el tremp, el teatre i a els monuments funeraris. A més van desenvolupà Altres Noves com:
Basíliques. Eren palaus de justícia i también llotges, els quals tenint planta rectangular AMB su pronaos o pòrtic, els Seves naus (central i laterals) per al públic, el SEU transeptum o chalcidicum para los advocats, el SEU absis o exedra paper tribunal, els Seves entrades principal i laterals i els Seves tribunes o galeries, sobre les naus laterals, con vistes a la central.
Arcs triomfals. És dedicaven a honra d'algun vencedor gloriós i és derrocaven Despres d'haver pasado ell en triomf de fent-se permanents a els construïts durante l'Imperi. També s'elevaven aquests monuments el MATEIX que els Columnes o obeliscs en commemoració d'Altres fets gloriosos.
Termes o edificis d'banys per al Servei Públic.
Amfiteatres, no coneguts pèls grecs. Eren de planta circular o el • líptica.
Circs. Servien per a les carreres de carros com a els grecs hipòdroms PERÒ tenint una espina o mur coronat d'estatues al Llarg de la línia Mitjana.
Ponts i Aqüeductes.
Calçades. Bé fundades i sòlidament empedratsque Partint de Roma arribaven Fins ALS Extrems de l'Imperi.
Aixi MATEIX, van edificar tipologies ja conegudes PERÒ reinterpretades:
- Els Temples: els romans van disposar a els tremps d'una manera similar ALS dels grecs (si Bé és va adoptar Molt més que entre ELLS la rotonda) Fins que per fi és van modificar disminuint el nom de Columnes exteriors o substituint-les per pilastres abovedando els naus PERÒ sense acusar l'exterior la volta ni l'arc a els tremps rectangulars.
- Sepulcres. Unes vegades consistien Senzillament en un deixant o cipo escultura o una simple làpida sobre el nínxol que guardava els restes I ALTRES sobretot durante l'Imperi van ser sumptuosos mausoleus com la mola Adriana (avui castell de Santàngel) i la tomba de Cecilia Metela, a Roma.
  - L'Habitatge: la casa romana primitiva era de planta més o Menys rectangular, tenia un pati al centre (atrium) al qual s'obrien a els locals.



escultura
- En l'escultura romana és clara la influència hel·lènica, particularment en les de caràcter religiós, i també la influència etrusca, sobretot en el realisme del retrat.
escultura religiosa
- En els temes mitològics trobem fonamentalment còpies d'obres gregues.

- S'observa una tendència evolutiva des de l'idealisme grec a la República i l'Alt Imperi cap al hieratisme i rigidesa de les últimes realitzacions del Baix Imperi.
el Retrat
- El retrat és l'aportació romana més original a l'escultura. El seu origen està en una antiga pràctica funerària de culte als avantpassats, que era la de crear "imaginis maiorum". Quan algun patrici moria es treia de la seva cara una màscara de cera, que es guardava a casa i s'exhibia en els funerals o en altres cerimònies públiques.

- La seva característica principal, per tant, és la fidelitat en els trets i en els tocats (en aquest cas sobretot en el retrat femení).
A) Període Republicà
- En els retrats d'època republicana l'escultura romana és de gran realisme, amb els trets facials molt accentuats, l'escultura consisteix en un bust curt, que només representa cap i coll. Els homes porten els cabells curts.
- Té el seu origen en les "imatges maiorum" de cera.

- Exemples:
+ Lucio Juny Brut: romà o etrusc indiferentment.
+ Pompeu: de gran realisme i penetració psicològica.
+ Brut Barberini: tot i que és ja de l'Alt Imperi apareix amb dues "imatges dels avantpassats" a les seves mans; apareix dempeus, són tres personatges amb trets diferents.
+ Els retrats de Juli Cèsar, des exemples realistes a altres amb certa idealització, tendència que es consolidarà al principi de l'Imperi des dels primers retrats de Octavi August.
B) Retrats Imperials
- En el retrat de cos sencer dels emperadors de l'Alt Imperi trobem tres versions:
+ "Imatge togata", com patrici o pontífex màxim, amb toga. Exemple: el Retrat togato d'August, en què la postura marca el contraposto i el cap està coberta
+ "Imatge thoracata", com imperator, cap militar, o cònsol, amb indumentària militar, amb cuirassa. Exemple: elRetrato toracato d'Augusto o August de Prima Porta, August s'està dirigint a l'exèrcit, pel que està vestit de militar i amb el braç en alt, s'esculpeix amb precisió el contrast entre la cuirassa llisa i dura i la tela tova; la cuirassa està plena de relleus al·lusius a la pau augusta i en la part interior hi ha una figura infantil sobre un dofí, al·lusiva a l'origen diví de la família Júlia.
+ "Imatge apoteòsica", heroic o com a divinitat, nu, corona de llorer i l'atribut d'algun déu. Exemples: El Retrat apoteòsic d'August o el de Claudio heroic.

- En els retrats dels primers emperadors, principis del segle I dC, s'observa una tendència cap a cert idealisme, per influència grega, de manera que podem parlar d'un realisme idealitzat en què els trets més acusats es dissimulen.
- Exemples:
+ Els esmentats retrats d'August, els de Calígula, etc.
+ Però a partir de Claudio i Neró es torna al realisme romà, com podem apreciar en l'anteriorment esmentat Claudio heroic.
- En els retrats dels segles II i III es tendeix a un progressiu barroquisme, els cabells s'esculpeix més llarg i separat del cap, amb rínxols molt voluminosos, apareixen les barbes, etc. Des Adriano i sobretot a partir del segle III es graven les pupil·les.
- Exemples:
+ Adriano: obra del segle II, els ulls estan tallats i no policromats, porta barba i els cabells està molt marcat, llarg i treballat amb el trepà amb molta delicadesa.
+ Marc Aureli: de què, entre d'altres diversos, tenim un magnífic retrat eqüestre en bronze del segle II, el més antic dels conservats i el de major influència posterior, principalment durant l'Edat Mitjana i el Renaixement; aquesta imatge tenia com a finalitat mostrar a Marco Aurelio com "imperator", com a general victoriós i conqueridor, però no obstant això, al no portar armes o armadura, sembla transmetre més una imatge de pau que d'heroi militar, tal com ell es percebia a si mateix i al seu regne.
+ Caracalla: ja del segle III; Caracalla va ser un emperador de caràcter violent, fort i altiu, caràcters que queden reflectits en la seva escultura.
             
- A partir del segle IV, ja en el Baix Imperi, el retrat romà es caracteritza per la rigidesa i el hieratisme, que ha de passar al món cristià.
- Els retrats es deshumanitzen, es perd la preocupació per fer retrats que s'apropin a l'home, es tendeix a una esquematització que allunya l'emperador de la societat. Per tant, la seva escultura es pot considerar ja "anti-clàssica".
- Exemples:
+ Constantí del Palau dels Conservadors de Roma: es tracta del cap d'una escultura de cos sencer que es conserva fragmentada i que tenia dimensions colossals; Constantino apareix imberbe i té el pèl enganxat al capdavant, els flocs són meres línies, els ulls són grans, desorbitats i desproporcionats, etc.
+ El grup dels tetrarcas: que representa dos augusts o cèsars donant-se l'abraçada de la concòrdia i té unes característiques similars a les esmentades.
    

El Relleu Romà
- Les seves principals característiques són la idealització en els temes religiosos i el realisme i el caràcter narratiu en els de caràcter històric.

PINTURA
- Les pintures es trobaven en les parets de les cases dels romans més adinerats, generalment es tracta de "pintura al fresc", tot i que també està documentada la "pintura sobre taula".
- La pintura romana va tenir com a precedents els frescos de les cambres funeràries etrusques i la pintura grega, aconseguint un gran desenvolupament.
- No obstant això, les restes conservades són mínims i gairebé es redueixen als trobats en les excavacions de Pompeia i Herculà, on els historiadors han establert quatre estils:

Els Estils Pompeyanos

- Primer estil o d'incrustació (segles II aC i I aC): El més antic, imita revestiments de marbres.

- Segon estil, arquitectònic o de perspectiva (del segle I aC al I dC): Els murs s'adornen amb representacions arquitectòniques fingides i intents de perspectiva; també s'introdueixen temes figurats, paisatges i bodegons.
     
- Tercer estil, ornamental o de parets reals (contemporani de l'anterior): Es caracteritza per posar els elements arquitectònics en primer pla, subratllant el mur i fent un efecte de finestra. Les arquitectures que apareixen són fantàstiques, introduint garlandes i amorets en escenes generalment grogues sobre fons foscos.

- Quart estil o de il·luminisme arquitectònic (segle I dC): S'hi reprèn la perspectiva del segon període però s'usen més colors i més elements decoratius, introduint formes arquitectòniques molt diverses, requadres amb escenes mitològiques i paisatges imaginaris.
   
Pintura Sobre Taula
- La pintura sobre taula va haver de ser habitual, com passava a Grècia, però al tractar-se de materials peribles no s'ha conservat, excepte casos excepcionals, com els Retrats del Fayum, d'una necròpolis egípcia del segle II.
  
- Aquests retrats representen, molt sovint, a persones joves, en molts casos s'ha comprovat que més joves que els difunts, per la qual cosa havien de ser retrats que el mort s'havia fet en vida.
EL MOSAIC
- El mosaic era la decoració aconseguida per mitjà de petites peces de pedra, terracota o vidre (les tessel·les), amb les que es formaven decoracions de motius geomètrics o figurats. S'utilitzaven per a la decoració dels sòls, tot i que en alguns casos, en habitatges d'extrema riquesa, apareix en les parets.
    
- Els motius decoratius són molt variats. Solen tenir una greca en la vora que emmarca el motiu principal que sol estar al centre, aquest és l'emblema. Trobem diversos tipus, segons la mida de les tessel·les:
A) Opus sectile
- El més rudimentari, imita tasques de marbres o pedra mitjançant grans peces, fragments de diferent grandària de marbre que s'acoblen formant un dibuix de tema figuratiu o composicions geomètriques (cercles, quadrats, formant diferents composicions).

B) Opus tesellatum
- Quan la mida de les tessel·les és superior a 1 cm. Mitjançant aquestes petites tesellas, es formen escenes, desenvolupant veritables composicions pictòriques.

C) Opus vermiculatum


- Quan la mida de les tessel·les és inferior a 1 cm. El mosaic es concep en aquest cas com una simple imitació de la pintura, buscant un acostament als efectes que aconsegueix el pintor amb el seu pinzell. Per a això s'utilitzen cubs summament reduïts (d'uns pocs mil·límetres d'aresta) i es busquen les màximes gradacions de color.


divendres, 31 d’octubre del 2014

PINTURA

                 
Definició:

Etimologia, pres del llatí pictura, relacionat amb pignere, “pintar''.
Art de pintar. “Escola de pintura”. Taula, làmina, llenç, en què és pintada una cosa; la mateixa obra pintada. “Una exposició de pintures”. Substància colorant preparada per pintar... (Pompeu Fabra, Diccionari General de la Llengua Catalana).

Per analitzar una obra, podem diferenciar:

Tèmatica     
                                                                                        
- Mitologia: Què és un gènere pictòric, que el seu tema artistic són personatges o escenes de la mitologia, però no fets servir amb finalitats religioses.

-Religiosa:És pintura que té com a tema les representacions dels textos sagrats, especialment dins dels tres monoteismes.

- Profana: No toca  els temas religiosos.

- Retrat: És el conjunt d'obres d'art que descriuen l'aspecte físic d'un personatge.

EXERCISIS

1. Indica quin tipus de megàlit és més abundant a Catalunya i explica'n la funció:
El  més abundant és el dolmen i predomina al nord de Catalunya. La seva funció era funeraria i era en grup d'una tribu. Al nord de Catalunya utilitzaven dòlmens per actes funeraris, al sud de Catalunya s'utilitzaven més les coves.

2. Escriu les dates aproximades del esdeveniments següents:


-L'homo erectus descobreix el foc: Paleolític- 400.000 a.c

- Primeres manifestacions artístiques- 40.000 a.c
- L'agricultura sorgeix en el Creixent Fèrtil: Neolític- 8000 a.c
- Els éssers humans inicien l'activitat metal·lúrgica: Edat dels Metalls - 4000 a.c

3.Fes un informe sobre aquesta imatge


La Venus de Willendorf és una escultura del Paleolític de fa més de 22.000 anys i que va ser trobada a la Vall del Danubi. Representa una dona obessa despullada, que era simbol com de riquesa, benestar i fertilitat.  Va produir certa polemica ja que el seu nom no li fa justícia al comparar-la amb Venus.



a) On es troben aquestes pintures? A quin tipus de pintura rupestre corresponen?  

R. Aquest tipus de pintura es troba en coves PROFUNDES on el pas del temps no les ha pogut esborrar. 
R. Aquesta pintura és art rupestre llevantí.

 b) Descriu l' escena i comenta la possible finalitat d'a aquestes pintures :

R. Representa una escena de caça, la finalitat és marcar el seu territori o explicar aquesta cacera.  Les pintures rupestres llevantines es distingeixen pels seus temes referits a l'activitat humana, la vida quotidiana, la caça, la guerra, etc. amb un estil que  tendeix a l'estilització.