MODERNISME CATALÀ

RESUM

El Modernisme a Catalunya va tenir una fantàstica expansió, ja que el país estava obert als corrents procedents d'Europa, per tal d'afermar les seves diferències amb Espanya i reforçar els seu nacionalisme polític, en un període liderat per la "Renaixença".

Especialment el paper de Domènech i Montaner (1849-1923) va ser essencial per  definir el "Modernisme arquitectònic" a Catalunya. El seu article "En busca d'una arquitectura nacional", publicat a la revista "La Renaixença", exposa la manera d'aconseguir una arquitectura moderna que reflecteixi el caràcter nacional català.

Els Modernistes, creien en la imaginació creativa com a creadora de símbols en contrast amb els eclèctics que pensaven en l'art com a representació objectiva de la realitat. De fet, el Modernisme representa a tot el món i en especial a Catalunya la llibertat per la creació de noves formes anteriorment no acceptades, traient l'art de l'encarcarament acadèmic. 

El Modernisme va tenir una enorme acceptació social a Catalunya com a part de la "Renaixença" i els artistes que en formaven part van esdevenir molt populars. Això és així amb els arquitectes esmentats, però també amb pintors com Ramon Casas, Isidre Nonell o Santiago Rusiñol.

Antoni Gaudí

A Catalunya l’artista indiscutible és l’arquitecte  Antoni Gaudí (1852-1926).

Gaudí passa artísticament per diversos períodes. En un principi està influenciat pel eclecticisme francès, com es pot comprovar en la Cascada del Parc de Barcelona. Posteriorment viu una etapa oriental caracteritzada pel fort ús del color, sobretot en les atzabeges, i de les gelosies. Exemple és el Palau Güell de Barcelona, si bé ja apareixen en ell els seus típics arcs parabòlics a les portes, i un personal estil d’inspiració biològica.

 La tradició gòtica arrelada a Catalunya influeix molt a Gaudí, qui inicia el seu camí goticista, de tall medieval, tal i com es reflecteix en l’alçat i façana de la Casa de los Botines a Lleó. Finalmente, l’artista assoleix la maduresa creativa, el modernisme ple. En el Parc Güell, realitzat entre 1900 y 1914.

Entre les seves obres més notables cal esmentar la Casa Batlló, de 1905; revestida de mosaics de colores, amb columnes i mainells  inspirats en les formes dels ossos humans. La sorprenent Casa Milà, acabada el 1910, també coneguda com La Pedrera, es caracteritza per les superfícies còncaves i convexes, de gran plasticitat, inclús en la línia que remata la cresta de la teulada.

Gaudí dedica gran part de la seva vida a la construcció de la seva obra més emblemàtica i audaç: La Sagrada Família. Rep l’encàrrec el 1883 i a la seva mort, el 1926, l’obra es manté inconclusa. De les tres façanes projectades només acaba la de la Nativitat, de la que parteixen quatre altes torres circulars rematades amb mosaics que brillen sota la llum del sol. Tracta la decoració com si fos una espectacular escultura plena de formes capricioses i abundant decoració vegetal, plenament modernista.

Obra.-

A Barcelona: Bellesguard, Casa Andreu Calvet, Casa Batlló, Casa Vicens,Col.legi Santa Teresa, Escoles Sagrada Família, La Pedrera, Pavellons Güell , Palau Güell, Park Güell, Sagrada Família , Tanca Finca Miralles.

A La Pobla de Lillet: Xalets de Catllaràs, Jardins Artigas.
A Mataró: Cooperativa Obrera.
A Montserrat: Via Crucis (1er misteri de Glòria).
A Santa Coloma de Cervelló: Colònia Güell .
A Garraf (Sitges): Cellers Garraf .

Lluís Domènech i Montaner (1850-1923)

Nascut a Barcelona el 1850 Lluís Domènech i Montaner va demostrar des de la seva joventut la seva passió per a la arquitectura. Exercí una gran influència en la difusió del Modernisme des de la seva càtedra de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona.  Les seves obres es caracteritzen per una barreja de racionalisme constructiu i de fabulosa decoració inspirada en l'arquitectura hispano-àrab i en el gust pel dibuix curvilini tant pròpia del Modernisme.

Lluís Domènech i Montaner morí a Barcelona 1923.

Obra:

A Barcelona: Casa Fuster, Casa Lamadrid, Casa Lleó i Morera, Casa Thomas, Museu de Zoologia, Editorial Montaner i Simón, Hospital de Sant Pau, Palau de la Música Catalana, Palau Ramon Montaner.

A Canet de Mar: Ateneu Obrer , Castell de Santa Florentina, Casa Roure (Ca la Bianga), Restaurant la Misericòrdia.

A Olot: Casa Solà-Morales.

A Reus: Casa Gasull, Casa Navàs, Casa Rull , Institut Pere Mata .

Josep Puig i Cadafalch (1867-1957)

-Nascut a Mataró (El Maresme) l'any 1867. Estudiant encara, el 1887 ingressà al Centre Escolar Catalanista formant part del grup de la Renaixença. Acabà la seva carrera d'arquitecte el 1891 a Barcelona i es posa a treballar a la seva ciutat natal a on arriba a ser arquitecte municipal des dels seus 24 a 29 anys, època en que construeix alguns del seus primers edificis en aquesta ciutat.

Nomenat Professor de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, (Càtedres d'hidràulica i de Resistència de materials), va desenvolupant àmpliament les seves qualitats. A part de la seva activitat professional com a arquitecte, desenvolupa una àmplia labor política en el camp del catalanisme.

_ l'època rosa (Modernisme), pren com a símbol la casa pairal aristocràtica catalana i cerca la inspiració en models nòrdics. A aquesta època pertanyen la Casa Martí (1896), la Casa Macaya , la Casa Amatller(1900) i sobretot la Casa de les Punxes o Casa Terrades (1905).

La segona època blanca (Idealisme racionalista) correspon mes aviat als gustos de la nova elit burgesa, pràctica i ordenada. A aquesta època corresponen la Casa Trinxet, la Casa Muntades i la Casa Company.

La tercera època època groga (Monumentalisme) es desenvolupa durant el període de l'Exposició Universal de Barcelona de 1929, de la que fou el primer arquitecte. Es caracteritza pel monumentalisme, el color groc de les façanes i la imitació de l'arquitectura romana que es barreja amb el tipisme valencià i andalús dóna com a resultat un preciosisme barroc.

Des de 1942 fins a la seva mort l'any 1957 a Barcelona, va ser President de l'Institut d'Estudis Catalans.

Obra:

A Barcelona: Casa Macaya, Casa Martí (Els 4 gats), Casa Muley-Afid,Casa Muntades, Casa de les Punxes, Casa Sastre Marquès, Casa Serra, Fàbrica Casaramona , Palau Baró de Quadras , Torre Pastor de Cruïlles .

A Argentona:  Casa Garí, Casa Puig i Cadafalch .
A Lloret: Creu de terme, Ermita Verge de Gràcia, Panteó Costa (Cementiri) .

A Mataró:  Ajuntament , Casa Coll i Regàs, Casa Parera , Casa Sisternas, El Rengle , La Beneficència.