ROMA

ESCULTURA ROMANA:

l'escultura romana té molta influència grega, (sobretot en les de caràcter religiós), i etrusca, sobretot en el realisme del retrat.

Escultura religiosa

- En els temes mitològics: principalment són escultures copiades d'obres gregues.

El retrat

- El retrat és l'aportació romana per excel·lència a l'escultura. El seu origen està en una antiga pràctica funerària de culte als avantpassats,

- Quan algun home ric moria, es treia de la seva cara una màscara de cera, que es guardava a casa del mort i s'exhibia en els funerals o en altres cerimònies públiques.

- La seva característica principal és el realisme en els trets i en els tocats.

En l’epoca romana hi va haver dos èpoques diferents, parlant dels retrats:

1- Període Republicà

Els retrats són de gran realisme, amb els trets facials molt reals. aquests retrats consisteixen en un bust curt, amb només el cap i el coll. Els homes tenen el cabell curt.

2- Retrats imperials

En aquesta època, el retrat consistia en el cos sencer dels emperadors. hi trobem tres versions:

Imatge togata, l’emperador com un patrici o un pontífex màxim, amb una toga.

Imatge thoracata, com a emperador, un cap militar o  un cònsol, i amb indumentària militar, amb una cuirassa.

Imatge apoteòsica, emperador heroic o com una divinitat, nu, amb una corona de llorer al cap i representat amb l'atribut d'algun déu.

El relleu romà

- Les seves principals característiques són: la idealització en els temes religiosos, el realisme, i el caràcter narratiu en els relleus de caràcter històric.

- En els relleus històrics, els més significatius del relleu romà, com he dit abans, destaquen en el seu realisme i el seu caràcter narratiu. tot el contrari que en l'escultura grega. allà els fets històrics es recordaven mitjançant temes mitològics, a la romana, els protagonistes són els homes, els generals i els militars que van guanyar les guerres.

- S'adverteix una clara evolució: es passa de l'Estil Pictòric, de modelatge i amb un realisme plenament aconseguits, i amb diversos plans, perspectives assolides amb característiques gairebé pictòriques, etc... als exemples de finals de l'Imperi, en els quals les figures frontals i les hieràtiques es juxtaposen, s’ajunten fent el que es diu Estil Cristal·lí.

Els sarcòfags:

- Els sarcòfags, tenen totes les característiques del relleu romà: temàtica mitològica o narrativa sobre el o el predomini del Cristianisme.

ARQUITECTURA ROMANA:

Com l’escultura, l’arquitectura té molta influència tant romana com etrusca.

característiques:

És una arquitectura caracteritzada per la monumentalitat, no només per l'espai que ocupa sinó també pel seu significat. Això ve donat també per la idea de la immortalitat de l'Imperi.

És una arquitectura utilitària, pràctica, funcional. Per això i també per la pròpia estructura de l'Estat, apareixen noves construccions, amb un gran desenvolupament de l'arquitectura civil i militar: basíliques, termes, etc.

És una arquitectura dinàmica.gràcies a l'ocupació d'alguns elements constructius com l'arc i la volta.

Els materials utilitzats més freqüents són molt variats: pedra tallada en carreus regulars i disposada a soga i tizón, formigó, maó, fusta ... Quan el material era pobre se solia revestir amb estucat, plaques de marbre o amb ornamentació de mosaics o pintura.

es fa servir l'ordre toscà, el jònic i el corinti.. També va ser molt freqüent la superposició d'ordres en edificis molt alts. Normalment en el pis baix s'emprava l'ordre toscà, al mig el jònic i en el superior el corinti. Els capitells, en general, presenten motius amb més llibertat que a Grècia i hi ha alguns amb figuració.

Apareixen les garlandes com a elements decoratius.

També l'arquitectura romana va emprar la superposició en el mateix va de l'arc i la llinda.

Principals diferències entre l'Arquitectura Romana i la Grega

hi ha poques diferències entre l’arquitectura romana i grega però n’hi ha unes quantes d’importants:

La romana és una arquitectura més ornamentada.

Hi ha novetat dels temes decoratius.

Major perfecció dels monuments.

Els edificis tenen un gran utilitarisme.

L'arquitectura és fonamentalment civil i militar, davant l'arquitectura bàsicament religiosa de Grècia.

Es tracta d'una arquitectura més dinàmica davant la grega, més estàtica.

L'arc, la volta i la cúpula són més utilitzats enfront del llinda de Grècia.

Edificacions Romanes

els romans van agafar la idea d’edificis antics i els van fer canviant els seus interessos. també en van fer molts de nous:

Basíliques

Arcs triomfals. Es dedicaven a honra d'algun vencedor gloriós i quan arribava el vencedor, hi passava per sota.

Termes o edificis de banys per al servei públic.

amfiteatres, no coneguts pels grecs. Eren de planta circular o el·llíptica.

Circs. Servien per a les carreres de carros

Ponts i Aqüeductes.

Calçades. B fundades i empedrades, que començant desde Roma arribaven fins als extrems de l'Imperi.

Fòrums

Així mateix, van edificar tipologies ja conegudes però reinterpretades com els habitatges, els sepulcres i els temples.

PINTURA ROMANA:

- Les pintures es trobaven en les parets de les cases dels romans més rics, generalment, es tracta de pintura al fresc, tot i que també està documentada la pintura sobre taula.

- La pintura romana va tenir com a precedents els frescos de les cambres funeràries etrusques i la pintura grega.

- les restes conservades són mínimes (només Pompeia i Herculà), on els historiadors han establert quatre estils:

- Primer estil o d'incrustació (segles II aC i I aC): El més antic, imita revestiments de marbres.

- Segon estil, arquitectònic o de perspectiva (del segle I aC al I dC): Els murs s'adornen amb representacions arquitectòniques fingides i intents de perspectiva; també s'introdueixen temes figurats, paisatges i bodegons.

Tercer estil, ornamental o de parets reals (més nou que l'anterior): Es caracteritza per posar els elements arquitectònics en primer pla, subratllant el mur i fent un efecte de finestra. Les arquitectures que apareixen són fantàstiques, introduint-se garlandes i amorets.

- Quart estil o d'il·luminisme arquitectònic (segle I dC): En ell es reprèn la perspectiva del segon període però es fan servir més colors i més elements decoratius, introduint formes arquitectòniques molt diverses, requadres amb escenes mitològiques i paisatges imaginaris.

Pintura sobre taula:

- La pintura sobre taula va ser habitual, però en tractar-se de materials peribles no s'han conservat pocs.

Mosaic:

El mosaic era la decoració feta de petites peces de pedra, terracota o vidre (les tessel·les), amb les quals es formaven decoracions de motius geomètrics i/o figurats. S'utilitzaven per a la decoració dels terres de les cases, tot i que en alguns casos, en habitatges d'extrema riquesa, apareix en les parets.

Els motius decoratius són molt variats. Solen tenir una greca en la vora que emmarca el motiu principal que sol estar al centre, aquest és l'emblema.