Definició i
característiques :
L’estil romànic va
aparèixer a l’Europa Occidental del segle X. L’arribada de l’any 1000 es va
acollir amb terror per part d’alguns sectors de la població i amb expectatives
apocalíptiques. La superació de l’arribada de l’any 1000 i del mil·lenari de la
mort de Jesucrist va provocar una renovació de l’art.
El nou estil es va
caracteritzar per ser eminentment religiós. Tot i que aparegueren diferents
localismes, hi ha una sèrie de trets comuns que unifiquen l’estil romànic:
-Formes simples i
austeres.
-Sobrietat en la
decoració.
-Preocupació per la
simetria i per les proporcions.
La tendència
homogeneïtzant de l’estil sembla que és conseqüència dels contactes freqüents
que tenien els diversos pobles arran de les croades i dels pelegrinatges.
L'arquitectura
Els edificis
característics d’aquest estil varen ser els monestirs i les esglésies .
Monestir de Sant
Pere de Rodes
L’església romànica
es caracteritzava pels trets següents:
-Planta de creu
llatina, és a dir, dues naus creuades en què la principal era més ampla i més
llarga .
-Sostre en forma de
volta de canó , aconseguida per mitjà d’arcs de mig punt.
-Murs massissos, baixos i amb finestres
petites .
-Contraforts que
reforçaven els murs des de l’exterior .
D’aquest estil
destaquen, entre d'altres, a Catalunya, les esglésies dels monestirs de Poblet
i de Santes Creus .
El monestir romànic
tenia les dependències següents:
-L’església, on els monjos resaven.
-El claustre, que
era un pati amb un jardí central al voltant del qual es disposaven totes les
altres dependències .
-L’escriptori, on els copistes reproduïen
els manuscrits.
-El refectori, lloc
en què els monjos menjaven.
-La sala capitular,
en la qual es feien les reunions dels monjos.
-L’hostatgeria que
acollia els pelegrins i els viatgers.
El monestir més
significatiu del romànic català va ser el de Ripoll
L'escultura
L'escultura d’aquest
període servia per a decorar els edificis religiosos . A l’interior d’esglésies
i de monestirs les escultures eren de fusta i representaven, sobretot,
marededéus , crucifixions i davallaments .
En els exteriors es
decoraven els pòrtics i els capitells de pedra , en els quals s’esculpien
monstres i éssers fantàstics amb l’objectiu de
representar l’infern
i el mal
La pintura.
Les característiques
principals de la pintura eren les següents:
-Influència de l’art
bizantí.
-Ús de la tècnica
del fresc.
-Poc domini de la
perspectiva.
-Colors plans.
-Imatges rígides, hieràtiques.
-Absència de fons o
de paisatges.
En aquella època, en
què la majoria de la població era analfabeta, la pintura i l’escultura tenien
una funció evangelitzadora molt important ja que s’empraven per narrar
passatges de les sagrades escriptures amb les quals els capellans i els monjos
complementaven els seus sermons i ensenyaments.
A final del romànic
es van aconseguir representacions més naturalistes, tant pel que fa a la
pintura com a l’escultura.
La pintura mural
romànica de Catalunya va ser de les més importants del seu gènere. La tècnica
que empraven els pintors catalans era complexa: els frescs eren la base de les
seves pintures i la seva iconografia representava pantòcrators , és a dir,
Crist representat com a senyor de l’univers, i també altres escenes de la vida
de Jesús o de la verge Maria , passatges de l’Antic Testament i simbolismes de
la cort celestial .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada