DEFINICIÓ: etimologia,
pres del llatí pictura, relacionat amb pignere, “pintar''. La pintura és l'art
de pintar.
La unitat física d’una
pintura queda constituïda pel suport sobre el què hom pinta (taula, mur, paper,
tela...) i els pigments, que són aquells materials que el pintor aplica sobre
els suports mitjançant el pinzell o altres estris, i que dóna forma a la
pintura pròpiament dita.
Paral·lelament als
materials pictòrics emprats tradicionalment es troba també, en la pintura
contemporània, la utilització i aplicació de materials molt diversos com ara
papers enganxats (collage), sorra, objectes de tot tipus, ja siguin metàl·lics,
de fusta, etc.
Els diferents materials
triats i emprats per l’artista possibiliten la creació de diferents textures,
molt important en el resultat final de l’obra.
Les superfícies poden
quedar llises, pastoses, untoses, mates, brillants, etc.
És important tindre en
compte la intenció del creador, que definirà i caracteritzarà la relació amb la
seva obra.
La textura: element
clau que solament es pot apreciar mirant l’obra directament, en viu. El valor
es perd en qualsevol reproducció, sigui en paper o en diapositiva.
Per analitzar una obra,
podem diferenciar:
- LA TEMÀTICA:
Els diferents temes
són: la mitològia, la religió, profans i retrats.
-ELEMENTS PLÀSTICS:
Aquest són el elements
plàstics de la pintura:
La línia i el dibuix,
fa que identifiquem les formes,poseeix un llenguatge pròpi i pot estar present
o no a l'obra, pot ser continuat o discontinuïat.
La prespectiva, la
representació fictícia de la tercera dimensió, que va afectar al llarg de
l'història per diferents metodes. Es pot dividir en: cavallera jerarquica
(diferents tamanys de les figures), pintura plana (sense volum ni prespectiva),
prespectiva lineal i central (línies i punts de fuga), l'escorç (recurs de la
prespectiva), l'esfumat (difuminació dels contorns) i la prespectiva de l'àrea
(l'atmosfera entre les figures).
El color, és l'element fonamental de la
pintura, el pigment més aglutinant.
Aquí dividim: el colors
primaris (colors primaris, secundaris i complementaris), les games dels colors
(la gama càlida amb l'expansió del colors, els primers plans i l'avansament cap
l'espectador i la gama freda amb l'absorviment de la llum, els últims plans i
l'allunyament del espectador) i l'aplicaió del color (pincelada) que pot ser
uniforme. espesa, nerviosa...
La llum, element fingit i relacionat amb el
mode de representar el volum i l'espai. Els tipus i l'evolució es molt
variada: natural diurna, llum uniforme
en la pintura plana romànica amb una evolució que modela els voums en la
pintura gòtica; nocturna és clara i amb grans contrastus en la pintura
renaxentista d'evolució de dramàtics clarobscurs i el tenebrisme barroc;
artificial és fundamental en la prespectiva de l'àrea i d'evolució de llargues
series per estudiar les seves èpoques impressionistes; també pot haver una
evolució d'experimentació lliure.
El model i volum
representa el volum i la tercera dimensió de les figures mitjançant el dibuix i
la sombra. Algunes escoles i pintors no utilitzen el dibuix per moldejar
conseguint directament el color.
La composició, forma de
ordenar les figures en el planol. Si està basada en la forma serà d'esquemes
expressades per mitjà de figures geomètriques. Peró si la composició està
basada en la llum serà organitzada mitjançant la iluminació. En canvi si està
basada en el color estarà basada en efectes mitjançant en l'utilitat de
diferents tons.
-LES TÈCNIQUES DE LA PINTURA:
Potser de pintura
monumental o de pintura exenta.
-PINTURA MONUMENTAL
(quan es pinta sobra un mur o paret) es diferència entre: color fresc,
encàustica, mosaic, vidrera.
-PINTURA EXENTA (quan
es pinta sobre suports transportables i varies tècniques) es diferència entre:
temples, òleos, acrílicos, altres papers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada