L’aspecte que tenen els actuals éssers humans s’ha anat configurant a través d’un llarg període d’evolució. Fa aproximadament uns 5 milions d’anys un grup d’animals del gènere dels primats antropoides, que tenien aspecte de simis i que probablement caminaven sobre les extremitats del darrera, van començar un llarg procés de transformació que desembocaria en el gènere humà. Aquest llarg procés es coneix amb el nom d’hominització.
El primer científic que va formular aquesta teoria que l’esser humà és el resultat d’una llarga evolució va ser Charles Darwin.
Els científics han demostrat que els avantpassats de l'ésser humà, juntament amb els ximpanzés i els goril·les , procedeixen d’un ancessor comú.
S’han estudiat centenars de restes d’avantapassats de l'ésser humà que han estat trobades a tot el món i s'han pogut establir les següents conclusions :
-Caminaven drets i eren de talla petita.
-El cervell se'ls va anar desenvolupant poc a poc.
-Es van desenvolupar en zones de climes càlids, sobretot a Àfrica.
-Des d’Àfrica, van emigrar cap a Àsia i Europa.
-L'homo erectus, va ser el primer que va abandonar el continent africà i va poblar Europa i Àsia. A més, va aprendre a controlar el foc amb el que es defensava millor dels animals i es podia escalfar.
La prehistòria
La prehistòria és el període més llarg de la història de la humanitat. És el període comprès entre l’aparició dels humans a la Terra i l’elaboració dels primers documents escrits.
La prehistòria es pot dividir en dos grans períodes
-L’edat de la pedra, que inclou el paleolític i el neolític. El paleolític comprèn des de l’aparició dels primers humans fins que aquests van ser capaços de produir els aliments que necessitaven per viure. Descobriment del foc. El neolític comprèn des de l’inici de la pràctica de l’agricultura i la ramaderia fins a l’edat dels metalls. Descobriment de la roda.
-L’edat dels metalls, inclou l’eneolític, l’edat del bronze i l’edat del ferro. S’inicia en el moment en què els humans aprenen a aprofitar els metalls per a la fabricació d’eines.
El paleolític
Les cultures del paleolític
Els homes i les dones del paleolític es desplaçaven buscant caça. Els seus habitatges eren provisionals, tot i que de vegades hi vivien durant llargs períodes de temps.
De vegades, aquests homes i dones del paleolític reben el nom d'homes de les cavernes. Les cavernes que feien servir estaven situades en llocs alts.
Aquests grups humans, a més de viure en cavernes, també vivien a l'aire lliure en petits campaments. La base de totes aquestes indústries paleolítiques és la pedra; en molts casos el sílex .
Les Venus
Les venus s'han trobat a diversos jaciments d'Europa. Són unes figuretes petites nues que acostumen a representar el cos femení.Destaquen el volum exagerat dels pits i les natges.
Les pintures rupestres Les pintures rupestres són les primeres pintures de la història de la humanitat. Aquestes pintures es troben a les parets i als sostres de les coves, i són fetes amb colorants naturals de tonalitats molt vives: el vermell, el negre i l'ocre.
Aquestes pintures corresponen a dues àrees diferents:
- Les de l'àrea francocantàbrica, on s'hi respresenten animals de grans dimensions de cronologia quaternària.
-Les de l'àrea del litoral mediterrani de la Península Ibèrica , en les que es representen escenes de cacera o de recol·lecció, i inclouen la figura humana.
El neolític
Les cultures neolítiques
Al llarg de generacions i generacions de convivència i observació, es va anar perfeccionant el coneixement de les espècies animals i vegetals fins a descobrir que es podia afavorir i controlar el seu desenvolupament. Aquestes activitats suposaven la revolució més espectacular de la història de la humanitat: l'ésser humà ja no depenia dels recursos espontanis que li oferia la naturalesa i passava a produir grans quantitats d'aliments d'una manera conscient i voluntària.
Els grups humans que es van especialitzar en les pastures van continuar portant una vida nòmada a la recerca de noves pastures segons les estacions de l'any. En canvi, els grups sedentaris practicaven una agricultura de tipus itinerant dins d'unes àrees de terreny determinades amb la finalitat d'assegurar la fertilitat dels seus camps de conreu, a més de vetllar pel seu control.
Les collites asseguraven l'aliment dels camperols i els animals domèstics els proporcionaven llet, formatge, carn i pells. Els camperols necessitaven recipients per guardar gra, aliments, aigua, etc. D'aquesta necessitat va néixer la ceràmica . Les primeres peces de ceràmica estaven fetes a mà, més endavant es va inventar el torn del ceramista.
El neolític i la religió
Els homes i les dones d'aquesta època tan remota també van intentar explicar-se els fenòmens que veien. Van intentar conèixer els secrets de la vida i la mort i donar-los resposta. Poden confirmar que els pobles prehistòrics creien en esperits, en éssers invisibles, bons i dolents, i en definitiva, en la seva superioritat sobre els animals.
L'agricultura fa que els humans del neolític es preocupin pels fenòmens que condicionen aquesta activitat.
En el neolític pren una gran importància el culte als morts que es creu que formen part del món sobrenatural. En les cultures agrícoles és molt important la transmissió dels coneixements i la idea de la continuïtat, que augmenten els sentiments de tradició i de lligam amb els avantpassats.
Els megàlits
Els monuments megalítics més freqüents eren els dòlmens i les galeries cobertes. Els dòlmens tenien una càmera delimitada per grans lloses de pedra a la que s'accedia per un corredor. Les galeries cobertes eren uns passadissos construïts amb grans monòlits de pedra. Tant els dòlmens com les galeries es cobrien amb terra. Eren construccions de caràcter funerari, tombes col·lectives en les que els clans familiars i les tribus dipositaven als seus morts.
Els menhirs són monòlits de pedra col·locats verticalment. Podien tenir una funció màgica o simplement delimitar un territori. A Carnac (municipi de Bretanya, França) existeixen grans camps de menhirs alineats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada