3. L’escultura
3.1. Definicions
Art d’esculpir.
Cal distingir entre talla i modelat.
Tallao cisellat
Es refereix etimològicament al concepte d’escultura derivat del llatí
sculpere: treball per mitjà el martell i el cisell sobre materials durs. La talla de fusta, més suau, permet d’emprar la maça i la gúbia, L’escultor extreu del bloc de material l’obra d’art que té en el seu interior. Com deia Miquel Àngel: l’obra és dins del bloc de matèria, l’únic que cal fer és ajudar-la a sortir.
3.1. Definicions
Art d’esculpir.
Cal distingir entre talla i modelat.
Tallao cisellat
Es refereix etimològicament al concepte d’escultura derivat del llatí
sculpere: treball per mitjà el martell i el cisell sobre materials durs. La talla de fusta, més suau, permet d’emprar la maça i la gúbia, L’escultor extreu del bloc de material l’obra d’art que té en el seu interior. Com deia Miquel Àngel: l’obra és dins del bloc de matèria, l’únic que cal fer és ajudar-la a sortir.
Modelat
Li cal materials tous fets a mà o amb algun estri com l’espàtula. El procediment més important per obtenir l’obra per modelat és el que es fa quan aquesta és de bronze i mitjançant fundicions
La plàstica
Plàstica deriva del grec plastiqué o art de modelar i fa referència només a aquella activitat escultòrica que usa materials tous, modelables a mà; per això, hom la diferencia d’aquella altra que empra materials durs o esculpeix. D’aquest significat restringit passà la plàstica a definir en general tota l’activitat escultòrica.
3.2. El tret específic de l’escultura: la tridimensionalitat
La característica més pròpia de l’escultura i que la separa de la pintura és la tridimensionalitat. Aquest aspecte es troba en l’escultura de bulto rodó o exempta, ocupant d’un espai real de tres dimensions (és per això que es parla, generalitzant, d’estatuària) i també es troba a l’escultura de relleu, malgrat estar formant part d’un pla.
3.3. Materials
Precisament per les característiques ja anotades, el material que configura l’obra escultòrica tindrà una importància cabdal
3.4. Repòs i moviment
La representació d’estabilitat o moviment en l’escultura depèn principalment de les formes, tot i que hi hagin altres elements que també puguin contribuirhi.
Ritme o composició en seqüències rítmiques i essencialment lineals. La vista, al seguir aquestes formes seqüencials estimula la imaginació creant una sensació il·lusòria de moviment.
3.5. Llum i color
Llum
Té un paper essencial com a element plàstic. Generalment és una llum natural amb la què hi compta l’escultor alhora de distribuir les masses i els volums. Per exemple: mitjançant zones còncaves i convexes, deixant espais buits a l’interior de la peça.
Aplicat a l’escultura té, al llarg de les distintes èpoques, sentits diferents. A l’art egipci el color escultòric posseeix o cerca una intenció simbòlica. En canvi, la policromia barroca comporta un pur interès naturalista.
3.6. Dificultats en l’apreciació de l’escultura
L’escultura com a art sempre ha tingut dificultats per establir la seva independència, per ficar l’expressió que li és pròpia, per autodefinir-se.
FITXA PER COMENTAR UNA OBRA ESCULTÒRICA1. Observació i anàlisi de l’escultura
Caracterització de l’obra:a) segons la seva
forma:-exempta (dreta, sedent, tors, bust, grup)
Tipus de material utilitzat: el material també determina a tècnica l’instrumental.
Fang cuit i vidriat (policromat o no): terracotta. La tècnica és el modelatge a mà o amb torn i afegint fang manualment.
Pedra (granit, basalt, marbre...). La tècnica consisteix a esculpir amb cisell (buidar pedra d’un bloc compacte).
Fusta (policromada o no).
La tècnica és la talla amb gúbia (buidar fusta d’un bloc) i encolar (afegir fusta a l’obra).
Metall (or, plata, coure, ferro).
La tècnica és la fundició a cera perduda amb un motlle i també el soldatgede metalls.
Composició i incidència de la llum.-Relació entre els volums de l’obra (distribució, pes, agilitat...) i creació d’espais interiors i exteriors (espais buits, escultura tancada cap a ella mateix, escultura oberta...).
-Incidència de la llum sobre l’obra (parts il·luminades, parts ombrejades, l’obra atura la llum o la deixa passar...) i com afecta l’observació de l’estàtua (la llum crea espais).
-Ordenació de l’equilibri i de la simetria o no de l’obra.
-Estructura i moviment:
Observació de quina és la línia (o les línies) estructural de l’obra, si hi predomina la línia recta i els angles tallants, si l’obra té tendència a l’estatisme (hieratisme), si hi dominen les corbes i els angles són arrodonits, si l’obra és dinàmica i vol reflectir moviment, etc.
-Textura. Tipus d’acabament de l’obra (poliments, rugositats, parts inacabades, etc.)
2. La funcionalitat de l’obra
-Decoració aplicada a un monument arquitectònic (fris i mètopa, relleus interiors, timpà...) i la seva adaptació a les limitacions de l’espai assenyalat.
-Suport d’un element constructiu (columna, capitell, arquivolta...).
-Decoració interior associada a un mobiliari o bé decoració exterior (jardins, places, públiques...)
3. Identificació de l’obra i valoració del seu caràcter històric
-Identificació de l’estil i de l’autor, i de les seves característiques.
-Relació de l’obra amb el seu marc històric i a la inversa.
Li cal materials tous fets a mà o amb algun estri com l’espàtula. El procediment més important per obtenir l’obra per modelat és el que es fa quan aquesta és de bronze i mitjançant fundicions
La plàstica
Plàstica deriva del grec plastiqué o art de modelar i fa referència només a aquella activitat escultòrica que usa materials tous, modelables a mà; per això, hom la diferencia d’aquella altra que empra materials durs o esculpeix. D’aquest significat restringit passà la plàstica a definir en general tota l’activitat escultòrica.
3.2. El tret específic de l’escultura: la tridimensionalitat
La característica més pròpia de l’escultura i que la separa de la pintura és la tridimensionalitat. Aquest aspecte es troba en l’escultura de bulto rodó o exempta, ocupant d’un espai real de tres dimensions (és per això que es parla, generalitzant, d’estatuària) i també es troba a l’escultura de relleu, malgrat estar formant part d’un pla.
3.3. Materials
Precisament per les característiques ja anotades, el material que configura l’obra escultòrica tindrà una importància cabdal
3.4. Repòs i moviment
La representació d’estabilitat o moviment en l’escultura depèn principalment de les formes, tot i que hi hagin altres elements que també puguin contribuirhi.
Ritme o composició en seqüències rítmiques i essencialment lineals. La vista, al seguir aquestes formes seqüencials estimula la imaginació creant una sensació il·lusòria de moviment.
3.5. Llum i color
Llum
Té un paper essencial com a element plàstic. Generalment és una llum natural amb la què hi compta l’escultor alhora de distribuir les masses i els volums. Per exemple: mitjançant zones còncaves i convexes, deixant espais buits a l’interior de la peça.
Aplicat a l’escultura té, al llarg de les distintes èpoques, sentits diferents. A l’art egipci el color escultòric posseeix o cerca una intenció simbòlica. En canvi, la policromia barroca comporta un pur interès naturalista.
3.6. Dificultats en l’apreciació de l’escultura
L’escultura com a art sempre ha tingut dificultats per establir la seva independència, per ficar l’expressió que li és pròpia, per autodefinir-se.
FITXA PER COMENTAR UNA OBRA ESCULTÒRICA1. Observació i anàlisi de l’escultura
Caracterització de l’obra:a) segons la seva
forma:-exempta (dreta, sedent, tors, bust, grup)
Tipus de material utilitzat: el material també determina a tècnica l’instrumental.
Fang cuit i vidriat (policromat o no): terracotta. La tècnica és el modelatge a mà o amb torn i afegint fang manualment.
Pedra (granit, basalt, marbre...). La tècnica consisteix a esculpir amb cisell (buidar pedra d’un bloc compacte).
Fusta (policromada o no).
La tècnica és la talla amb gúbia (buidar fusta d’un bloc) i encolar (afegir fusta a l’obra).
Metall (or, plata, coure, ferro).
La tècnica és la fundició a cera perduda amb un motlle i també el soldatgede metalls.
Composició i incidència de la llum.-Relació entre els volums de l’obra (distribució, pes, agilitat...) i creació d’espais interiors i exteriors (espais buits, escultura tancada cap a ella mateix, escultura oberta...).
-Incidència de la llum sobre l’obra (parts il·luminades, parts ombrejades, l’obra atura la llum o la deixa passar...) i com afecta l’observació de l’estàtua (la llum crea espais).
-Ordenació de l’equilibri i de la simetria o no de l’obra.
-Estructura i moviment:
Observació de quina és la línia (o les línies) estructural de l’obra, si hi predomina la línia recta i els angles tallants, si l’obra té tendència a l’estatisme (hieratisme), si hi dominen les corbes i els angles són arrodonits, si l’obra és dinàmica i vol reflectir moviment, etc.
-Textura. Tipus d’acabament de l’obra (poliments, rugositats, parts inacabades, etc.)
2. La funcionalitat de l’obra
-Decoració aplicada a un monument arquitectònic (fris i mètopa, relleus interiors, timpà...) i la seva adaptació a les limitacions de l’espai assenyalat.
-Suport d’un element constructiu (columna, capitell, arquivolta...).
-Decoració interior associada a un mobiliari o bé decoració exterior (jardins, places, públiques...)
3. Identificació de l’obra i valoració del seu caràcter històric
-Identificació de l’estil i de l’autor, i de les seves característiques.
-Relació de l’obra amb el seu marc històric i a la inversa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada