PINTURA

                 

Definició:

Etimologia, pres del llatí pictura, relacionat amb pignere, “pintar''.

Art de pintar. “Escola de pintura”. Taula, làmina, llenç, en què és pintada una cosa; la mateixa obra pintada. “Una exposició de pintures”. Substància colorant preparada per pintar... (Pompeu Fabra, Diccionari General de la Llengua Catalana).

Per analitzar una obra, podem diferenciar:

Tèmatica     

                                                                                        

- Mitologia: Què és un gènere pictòric, que el seu tema artistic són personatges o escenes de la mitologia, però no fets servir amb finalitats religioses.

-Religiosa:És pintura que té com a tema les representacions dels textos sagrats, especialment dins dels tres monoteismes.

- Profana: No toca  els temas religiosos.

- Retrat: És el conjunt d'obres d'art que descriuen l'aspecte físic d'un personatge.

EXERCISIS

1. Indica quin tipus de megàlit és més abundant a Catalunya i explica'n la funció:
El  més abundant és el dolmen i predomina al nord de Catalunya. La seva funció era funeraria i era en grup d'una tribu. Al nord de Catalunya utilitzaven dòlmens per actes funeraris, al sud de Catalunya s'utilitzaven més les coves.

2. Escriu les dates aproximades del esdeveniments següents:

-L'homo erectus descobreix el foc: Paleolític- 400.000 a.c
- Primeres manifestacions artístiques- 40.000 a.c
- L'agricultura sorgeix en el Creixent Fèrtil: Neolític- 8000 a.c
- Els éssers humans inicien l'activitat metal·lúrgica: Edat dels Metalls - 4000 a.c

3.Fes un informe sobre aquesta imatge

La Venus de Willendorf és una escultura del Paleolític de fa més de 22.000 anys i que va ser trobada a la Vall del Danubi. Representa una dona obessa despullada, que era simbol com de riquesa, benestar i fertilitat.  Va produir certa polemica ja que el seu nom no li fa justícia al comparar-la amb Venus.


a) On es troben aquestes pintures? A quin tipus de pintura rupestre corresponen?  
R. Aquest tipus de pintura es troba en coves PROFUNDES on el pas del temps no les ha pogut esborrar. 
R. Aquesta pintura és art rupestre llevantí.

 b) Descriu l' escena i comenta la possible finalitat d'a aquestes pintures :
R. Representa una escena de caça, la finalitat és marcar el seu territori o explicar aquesta cacera.  Les pintures rupestres llevantines es distingeixen pels seus temes referits a l'activitat humana, la vida quotidiana, la caça, la guerra, etc. amb un estil que  tendeix a l'estilització.

L'HOMINITZACIÓ I LA CULTURA

L’aspecte que tenen els actuals éssers humans s’ha anat configurant a través d’un llarg període d’evolució. Fa aproximadament uns 5 milions d’anys un grup d’animals del gènere dels primats antropoides, que tenien aspecte de simis i que probablement caminaven sobre les extremitats del darrera, van començar un llarg procés de transformació que desembocaria en el gènere humà. Aquest llarg procés es coneix amb el nom d’hominització.

El primer científic que va formular aquesta teoria que  l’esser humà és el resultat d’una llarga evolució va ser Charles Darwin. 

                                                

                                                        

Els científics han demostrat que els avantpassats de l'ésser humà, juntament amb els ximpanzés i els goril·les , procedeixen d’un ancessor comú.

S’han estudiat centenars de restes d’avantapassats de l'ésser humà que han estat trobades a tot el món i s'han pogut establir les següents conclusions :

-Caminaven drets i eren de talla petita.

-El cervell se'ls va anar desenvolupant poc a poc.

-Es van desenvolupar en zones de climes càlids, sobretot a Àfrica.

-Des d’Àfrica, van emigrar cap a Àsia i Europa.

-L'homo erectus, va ser el primer que va abandonar el continent africà i va poblar Europa i Àsia. A més, va aprendre a controlar el foc amb el que es defensava millor dels animals i es podia escalfar.

La prehistòria 

La prehistòria és el període més llarg de la història de la humanitat. És el període comprès entre l’aparició dels humans a la Terra i l’elaboració dels primers documents escrits.

La prehistòria es pot dividir en dos grans períodes

-L’edat de la pedra, que inclou el paleolític i el neolític. El paleolític comprèn des de l’aparició dels primers humans fins que aquests van ser capaços de produir els aliments que necessitaven per viure. Descobriment  del foc. El neolític comprèn des de l’inici de la pràctica de l’agricultura i la ramaderia fins a l’edat dels metalls. Descobriment de la roda.

-L’edat dels metalls, inclou l’eneolític, l’edat del bronze i l’edat del ferro. S’inicia en el moment en què els humans aprenen a aprofitar els metalls per a la fabricació d’eines.

El paleolític

Les cultures del paleolític

Els homes i les dones del paleolític es desplaçaven buscant caça. Els seus habitatges eren provisionals, tot i que de vegades hi vivien durant llargs períodes de temps.

De vegades, aquests homes i dones del paleolític reben el nom d'homes de les cavernes. Les cavernes que feien servir estaven situades en llocs alts.

Aquests grups humans, a més de viure en cavernes, també vivien a l'aire lliure en petits campaments. La base de totes aquestes indústries paleolítiques és la pedra; en molts casos el sílex .

Les Venus

Les venus s'han trobat a diversos jaciments d'Europa. Són unes figuretes petites nues que acostumen a representar el cos femení.Destaquen el volum exagerat dels pits i les natges. 

                                      

Les pintures rupestres Les pintures rupestres són les primeres pintures de la història de la humanitat. Aquestes pintures es troben a les parets i als sostres de les coves, i són fetes amb colorants naturals de tonalitats molt vives: el vermell, el negre i l'ocre.

Aquestes pintures corresponen a dues àrees diferents:

- Les de l'àrea francocantàbrica, on s'hi respresenten animals de grans dimensions de cronologia quaternària.

                                 
-Les de l'àrea del litoral mediterrani de la Península Ibèrica , en les que es representen escenes de cacera o de recol·lecció, i inclouen la figura humana.
                   
                                            

El neolític

Les cultures neolítiques

Al llarg de generacions i generacions de convivència i observació, es va anar perfeccionant el coneixement de les espècies animals i vegetals fins a descobrir que es podia afavorir i controlar el seu desenvolupament.  Aquestes activitats suposaven la revolució més espectacular de la història de la humanitat: l'ésser humà ja no depenia dels recursos espontanis que li oferia la naturalesa i passava a produir grans quantitats d'aliments d'una manera conscient i voluntària.

 Els grups humans que es van especialitzar en les pastures van continuar portant una vida nòmada a la recerca de noves pastures segons les estacions de l'any. En canvi, els grups sedentaris practicaven una agricultura de tipus itinerant dins d'unes àrees de terreny determinades amb la finalitat d'assegurar la fertilitat dels seus camps de conreu, a més de vetllar pel seu control.

Les collites asseguraven l'aliment dels camperols i els animals domèstics els proporcionaven llet, formatge, carn i pells. Els camperols necessitaven recipients per guardar gra, aliments, aigua, etc. D'aquesta necessitat va néixer la ceràmica . Les primeres peces de ceràmica estaven fetes a mà, més endavant es va inventar el torn del ceramista.

El neolític i la religió

Els homes i les dones d'aquesta època tan remota també van intentar explicar-se els fenòmens que veien. Van intentar conèixer els secrets de la vida i la mort i donar-los resposta. Poden confirmar que els pobles prehistòrics creien en esperits, en éssers invisibles, bons i dolents, i en definitiva, en la seva superioritat sobre els animals.

L'agricultura fa que els humans del neolític es preocupin pels fenòmens que condicionen aquesta activitat.

En el neolític pren una gran importància el culte als morts que es creu que formen part del món sobrenatural. En les cultures agrícoles és molt important la transmissió dels coneixements i la idea de la continuïtat, que augmenten els sentiments de tradició i de lligam amb els avantpassats. 

Els megàlits

A Europa i a l'Orient Pròxim s'han trobat grans monuments de pedra anomenats megàlits. Aquests monuments podien estar relacionats amb la creença dels déus i ser llocs de culte .

Els monuments megalítics més freqüents eren els dòlmens i les galeries cobertes. Els dòlmens tenien una càmera delimitada per grans lloses de pedra a la que s'accedia per un corredor. Les galeries cobertes eren uns passadissos construïts amb grans monòlits de pedra. Tant els dòlmens com les galeries es cobrien amb terra. Eren construccions de caràcter funerari, tombes col·lectives en les que els clans familiars i les tribus dipositaven als seus morts. 

Els menhirs són monòlits de pedra col·locats verticalment. Podien tenir una funció màgica o simplement delimitar un territori. A Carnac (municipi de Bretanya, França) existeixen grans camps de menhirs alineats.

PINTURA

DEFINICIÓ: etimologia, pres del llatí pictura, relacionat amb pignere, “pintar''. La pintura és l'art de pintar.

La unitat física d’una pintura queda constituïda pel suport sobre el què hom pinta (taula, mur, paper, tela...) i els pigments, que són aquells materials que el pintor aplica sobre els suports mitjançant el pinzell o altres estris, i que dóna forma a la pintura pròpiament dita.

Paral·lelament als materials pictòrics emprats tradicionalment es troba també, en la pintura contemporània, la utilització i aplicació de materials molt diversos com ara papers enganxats (collage), sorra, objectes de tot tipus, ja siguin metàl·lics, de fusta, etc.

Els diferents materials triats i emprats per l’artista possibiliten la creació de diferents textures, molt important en el resultat final de l’obra.

Les superfícies poden quedar llises, pastoses, untoses, mates, brillants, etc.

És important tindre en compte la intenció del creador, que definirà i caracteritzarà la relació amb la seva obra.

La textura: element clau que solament es pot apreciar mirant l’obra directament, en viu. El valor es perd en qualsevol reproducció, sigui en paper o en diapositiva.

Per analitzar una obra, podem diferenciar:

     - LA TEMÀTICA:

Els diferents temes són: la mitològia, la religió, profans i retrats.

     -ELEMENTS PLÀSTICS: 

Aquest són el elements plàstics de la pintura:

La línia i el dibuix, fa que identifiquem les formes,poseeix un llenguatge pròpi i pot estar present o no a l'obra, pot ser continuat o discontinuïat.

La prespectiva, la representació fictícia de la tercera dimensió, que va afectar al llarg de l'història per diferents metodes. Es pot dividir en: cavallera jerarquica (diferents tamanys de les figures), pintura plana (sense volum ni prespectiva), prespectiva lineal i central (línies i punts de fuga), l'escorç (recurs de la prespectiva), l'esfumat (difuminació dels contorns) i la prespectiva de l'àrea (l'atmosfera entre les figures).

 El color, és l'element fonamental de la pintura, el pigment més aglutinant.

Aquí dividim: el colors primaris (colors primaris, secundaris i complementaris), les games dels colors (la gama càlida amb l'expansió del colors, els primers plans i l'avansament cap l'espectador i la gama freda amb l'absorviment de la llum, els últims plans i l'allunyament del espectador) i l'aplicaió del color (pincelada) que pot ser uniforme. espesa, nerviosa...

 La llum, element fingit i relacionat amb el mode de representar el volum i l'espai. Els tipus i l'evolució es molt variada:  natural diurna, llum uniforme en la pintura plana romànica amb una evolució que modela els voums en la pintura gòtica; nocturna és clara i amb grans contrastus en la pintura renaxentista d'evolució de dramàtics clarobscurs i el tenebrisme barroc; artificial és fundamental en la prespectiva de l'àrea i d'evolució de llargues series per estudiar les seves èpoques impressionistes; també pot haver una evolució d'experimentació lliure.

El model i volum representa el volum i la tercera dimensió de les figures mitjançant el dibuix i la sombra. Algunes escoles i pintors no utilitzen el dibuix per moldejar conseguint directament el color.

La composició, forma de ordenar les figures en el planol. Si està basada en la forma serà d'esquemes expressades per mitjà de figures geomètriques. Peró si la composició està basada en la llum serà organitzada mitjançant la iluminació. En canvi si està basada en el color estarà basada en efectes mitjançant en l'utilitat de diferents tons.

   

     -LES TÈCNIQUES DE LA PINTURA: 

Potser de pintura monumental o de pintura exenta.

-PINTURA MONUMENTAL (quan es pinta sobra un mur o paret) es diferència entre: color fresc, encàustica, mosaic, vidrera.

-PINTURA EXENTA (quan es pinta sobre suports transportables i varies tècniques) es diferència entre: temples, òleos, acrílicos, altres papers.

ESCULTURA

        

3. L’escultura
3.1. Definicions
Art d’esculpir.
Cal distingir entre talla i modelat.
Tallao cisellat 
Es refereix etimològicament al concepte d’escultura derivat del llatí
sculpere: treball per mitjà el martell i el cisell sobre materials durs. La talla de fusta, més suau, permet d’emprar la maça i la gúbia, L’escultor extreu del bloc de material l’obra d’art que té en el seu interior. Com deia Miquel Àngel: l’obra és dins del bloc de matèria, l’únic que cal fer és ajudar-la a sortir.
  

Modelat
Li cal materials tous fets a mà o amb algun estri com l’espàtula. El procediment més important per obtenir l’obra per modelat és el que es fa quan aquesta és de bronze i mitjançant fundicions
La plàstica 
Plàstica deriva del grec plastiqué o art de modelar i fa referència només a aquella activitat escultòrica que usa materials tous, modelables a mà; per això, hom la diferencia d’aquella altra que empra materials durs o esculpeix. D’aquest significat restringit passà la plàstica a definir en general tota l’activitat escultòrica.  
 3.2. El tret específic de l’escultura: la tridimensionalitat
La característica més pròpia de l’escultura i que la separa de la pintura és la tridimensionalitat. Aquest aspecte es troba en l’escultura de bulto rodó o exempta, ocupant d’un espai real de tres dimensions (és per això que es parla, generalitzant, d’estatuària) i també es troba a l’escultura de relleu, malgrat estar formant part d’un pla.
 3.3. Materials
Precisament per les característiques ja anotades, el material que configura l’obra escultòrica tindrà una importància cabdal
3.4. Repòs i moviment
La representació d’estabilitat o moviment en l’escultura depèn principalment de les formes, tot i que hi hagin altres elements que també puguin contribuirhi.
Ritme o composició en seqüències rítmiques i essencialment lineals. La vista, al seguir aquestes formes seqüencials estimula la imaginació creant una sensació il·lusòria de moviment.
3.5. Llum i color
Llum
Té un paper essencial com a element plàstic. Generalment és una llum natural amb la què hi compta l’escultor alhora de distribuir les masses i els volums. Per exemple: mitjançant zones còncaves i convexes, deixant espais buits a l’interior de la peça.
Aplicat a l’escultura té, al llarg de les distintes èpoques, sentits diferents. A l’art egipci el color escultòric posseeix o cerca una intenció simbòlica. En canvi, la policromia barroca comporta un pur interès naturalista.
                                                                                                                                                                                                                                  
  3.6. Dificultats en l’apreciació de l’escultura
L’escultura com a art sempre ha tingut dificultats per establir la seva independència, per ficar l’expressió que li és pròpia, per autodefinir-se.
FITXA PER COMENTAR UNA OBRA ESCULTÒRICA1. Observació i anàlisi de l’escultura
Caracterització de l’obra:a) segons la seva
forma:-exempta (dreta, sedent, tors, bust, grup)
Tipus de material utilitzat: el material també determina a tècnica l’instrumental.
Fang cuit i vidriat (policromat o no): terracotta. La tècnica és el modelatge a mà o amb torn i afegint fang manualment.
Pedra (granit, basalt, marbre...). La tècnica consisteix a esculpir amb cisell (buidar pedra d’un bloc compacte).
Fusta (policromada o no). 
La tècnica és la talla amb gúbia (buidar fusta d’un bloc) i encolar (afegir fusta a l’obra).
Metall (or, plata, coure, ferro). 
La tècnica és la fundició a cera perduda amb un motlle i també el soldatgede metalls.
Composició i incidència de la llum.-Relació entre els volums de l’obra (distribució, pes, agilitat...) i creació d’espais interiors i exteriors (espais buits, escultura tancada cap a ella mateix, escultura oberta...).
-Incidència de la llum sobre l’obra (parts il·luminades, parts ombrejades, l’obra atura la llum o la deixa passar...) i com afecta l’observació de l’estàtua (la llum crea espais).
-Ordenació de l’equilibri i de la simetria o no de l’obra.
-Estructura i moviment:
Observació de quina és la línia (o les línies) estructural de l’obra, si hi predomina la línia recta i els angles tallants, si l’obra té tendència a l’estatisme (hieratisme), si hi dominen les corbes i els angles són arrodonits, si l’obra és dinàmica i vol reflectir moviment, etc.

-Textura. Tipus d’acabament de l’obra (poliments, rugositats, parts inacabades, etc.) 
2. La funcionalitat de l’obra
-Decoració aplicada a un monument arquitectònic (fris i mètopa, relleus interiors, timpà...) i la seva adaptació a les limitacions de l’espai assenyalat.
-Suport d’un element constructiu (columna, capitell, arquivolta...).
-Decoració interior associada a un mobiliari o bé decoració exterior (jardins, places, públiques...)
3. Identificació de l’obra i valoració del seu caràcter històric
-Identificació de l’estil i de l’autor, i de les seves característiques.
-Relació de l’obra amb el seu marc històric i a la inversa.

ANALISI D'UN EDIFICI HISTORIC

1. Documentació general: 

1.1. Què és? Nom de l'edifici.

Santa Maria del Fiore

1.2. Què s'hi veu?

És veu una catedral molt gran amb una cúpula i una torre 

1.3. Quan es va fer? Cronologia.

Va començar-se a fer al  1296  i és va acabar de construir al 1446.  I el 1418, inici de la cúpula

1.4. On es troba o es trobava?

És troba a florència

1.5. Quin era el context polític, social, econòmic, cultural, etc., del moment?
La catedral, dedicada a la Mare de Déu amb el nom de "Santa Maria del Fiore" (de la Flor), va ser construïda sobre l'antiga catedral de Santa Reparata, que s'havia fet petita per acollir a tota la ciutadania. Aquesta obra mestra del gòtic és la quarta església més gran del món, després de Sant Pere a Roma, St Paul a Londres i la catedral de Milà. La base de la Basílica té tres naus unides a un enorme cimbori que suporta la cúpula de Brunelleschi: la més gran que s'ha construït de maó.

1.6. Qui en va ser l'arquitecte (-es)?
Arnolfol di Cambio, Filippo Brunelleschi 

2. Anàlisi formal: 
3. Interpretació:

 2.1. Com és l'edifici?

És una catedral que es gran consta  que consta d'una creu llatina amb tres naus subjectades per tres pilars

2.2. Aspectes diversos:

Aquesta cúpula és la primera obra renaixentista. La catedral té planta de creu llatina amb tres naus, com és típic en el gòtic italià,

2.2.1. Materials utilitzats.

Maó, pedra i marbre

2.2.2. Tractament del mur

2.2.3. Sistema constructiu

2.2.4. Elements de suport
 Marbre

2.2.5. Elements suportats
Una gran cúpula

2.2.6. Espai interior
L'interior de la catedral és molt auster, destaquen moltes obres, entre elles: els plafons de la sagristia de Benedetto i Giuliano dóna Maiano; els relleus sobre la porta de la sagristia de Lucca della Robbia; la decoració del rellotge de la paret oest de Paolo Uccello; escenes de la Divina Comèdia de Domenico di Michelino; el cor de Bartolomeo Bandinelli i moltes més.

2.2.6.1. Distribució bàsica de l'espai
Una nau al mig amb dos passadissos

2.2.6.2. És un espai unitari o fragmentat?

2.2.6.3. Com és la il·luminació? D'on procedeix?
La il·luminació prové de la nau d'un campenar 

2.2.6.4. Ornamentacions?

2.2.7. Espai exterior
La cúpula s'alça sobre un tambor octogonal de pedra revestit de plaques de marbre (blanc, verd i rosat), amb una gran finestra circular (óculo) en cadascun dels seus costats. La cúpula, les vuit cares estan cobertes de teules vermelles planes, té un aspecte esvelt gràcies al seu perfil apuntat, a causa de la curvatura dels nervis de marbre blanc que la recorren ascendint cap a la cúspide. En la unió dels nervis apareix una estilitzada llanterna, punt de fuga del sistema, acabada en 1471, ja mort Brunelleschi. 

2.2.7.1. Descriure-hi les ornamentacions

2.2.8. Què caracteritza l'estil?
La seva cúpula 
2.2.9. Quines diferències i semblances presenta aquest edifici respecte d'altres del mateix indret i/o període?

Què es un dels primers i que està a florencia

3.1. Quin tipus d'edifici és? El seu caràcter.
Ès gotic

3.2. Amb quina finalitat es va construir? Quina funció compleix?
La catedral, dedicada a la Mare de Déu amb el nom de "Santa Maria del Fiore" (de la Flor)

3.3. Quin imaginari reflecteix?

3.4. Qui encarregà l'obra?

3.5. A qui s'adreçava l'edifici?
A la mare de Déu

3.6. Símbols, sobretot lligats a les ornamentacions. Guarden relació amb alguna ideologia?

3.7. Quines influències artístiques s'hi poden observar?

4. Conclusions.

Què es una de les primeres catedral renaixentiste i que destacada sobretot per la se va gran cúpula

ANALISI I INTERPRETACIÓ DE L'OBRA ARQUITECTONICA

- En  primer  lloc  el  primer  es  la  representació  de las formes  arquitectònicas.
      - Desprès ens hen de fixar en els elements tècnics:

Els materials
Elements sustentants
Elements sustentants
      - I per últim els elements no tècnics:

La decoració 

L' espai i la proporció 
La llum
L'entorn

REPRESENTACIÓ DE LES FORMES ARQUITECTONIQUES

 - En el primer que ens de fixar en en la planta ( detalls de l'edifici en un pla horitzontal ) que   consta de dos tipus de planta:
Eix longitud 
Eix centralitzat
     - La següent són les seccions que són dos:

Longitudinals

Transversals 
      - El següent són les façanes que consta de :
Cossos
Carrers
Obertures
Portades
Decoració
      - També consta de projeccions ( tots els aspectes anteriors )
      
      - I per útim  les fotografies que consta de dos tipus:

 L' interiors 
L' exteriors                   

ANALISI DE L'OBRA ARQUITECTONICA

1.Materials Les construccions es fan amb diferents materials, segons l'edificació sigui antiga o moderna. Aquest edifici, un temple, està fet amb fang sense coure; això és possible perquè Nou Mèxic és una regió desèrtica, on mai plou.          2. Sistemes constructius El pes dels materials es descarrega cap baix, portant-se als fonaments, segons criteris que varien en funció del tipus decoberta usada. Aqui, el pes de la coberta es suportat per bigues que descarreguen en murs i columnes       3. Tipus d'edificis Els edificis es projecten, variadament, pels diferents usos. A aquesta sala, per primera vegada, tot està en funció de la pantalla, al fons, on es projecta la pel•lícula.                4. Espai Els edificis tenen un exterior, que tanca el volum, és a dir: l'espai, creant un fora i un interior, que fa un dins. Aqui hi ha una casa que Le Corbusier ,veiem exterior i interior, i ens ajuda a entendre millor; cal fixar-se en les finestres de la segona planta  després es comparen amb l'habitació són les mateixes.          5. ¿Perquè es construeixen els edificis?  Perquè hi ha un client  que té necessitat d'un espai i diners per construir-lo.  Aquest busca un arquitecte  a qui li demana un projecte per construir.  De la relació entre aquestes dues parts va sorgint la idea de l'edifici: ells són els  constructors. Un cop ben aclarit l'objectiu del client, l'arquitecte, col•labora amb gent de molts oficis i dirigeix la construcció de l'edifici. 6. Símbols Hi ha alguns elements que donen sentit a un edifici. Aquesta llum que  és  el Sol de la Justícia i simbolitza el Judici Final, quan tots els morts ressucitaran per ser jutjats. És una llum que il•lumina el temple però, alhora, il•lustra una idea religiosa i és un símbol.          7. Registres Per conèixer els edificis, per que els constructors tinguin una idea ben precisa del que han de fer, usem els plànols, que es on es veu exactes les diferents parts d'una construcció.