dilluns, 1 de juny del 2015
INTINERARI ITALIA
CIUTAT ENMURALLADA
Lucca és una ciutat amb un petit jardí a la part alta d'una torre, una plaça sobre un desaparegut amfiteatre les traces respecta i exalça, un fill pròdig que va revitalitzar l'òpera i una talla de Jesús que és la més fidel mostra del seu rostre perquè la va tallar un testimoni directe que va conèixer. Tot això remogut, que no agitat, en un context vell molt a vianants i protegit pel mantell d'una vella muralla que es conserva íntegrament; i parlem de tres km. La ciutat de Lucca, vista en una presa aèria que "pesquem" d'un panell informatiu. Ens permet fer-nos una idea de l'extensió del seu casc antic i de la disposició del seu entramat urbà protegit íntegrament per una muralla Comencem a veure la muralla, d'aires molt abaluartats que ens confessen reformes o adaptacions sota les premisses de l'enginyer holandès Cosmander (com era conegut especialment a Portugal) i companyia. Un cas únic a tot Itàlia, caldria destacar: han romàs pràcticament inalterades davant els balancejos de la historia. Murallas de Lucca. Tota la part superior, el que seria l'adarve per entendre'ns, ha estat transformat en un passeig enjardinat que permet circumval·lar la ciutat des d'un punt de vista molt bonic. Ideal, sobretot, per a bicicletes.
PISA
Pisa és un municipi de la regió italiana de la Toscana i és la capital de l'homònima província.
Entre els monuments més importants de la ciutat -a la cèlebre Piazza dei Miracoli, declarada Patrimoni de la Humanitat- la catedral, construïda en marbre entre els anys 1064 i 1118, en estil romànic pisano, amb el seu portal en bronze de Bonanno Pisano i el púlpit de Giovanni Pisano. En aquesta plaça sorgeix la cridanera torre inclinada, del segle XII, amb una alçada de 58,36 metres, que va patir la seva característica inclinació immediatament després d'iniciar la seva construcció.
Pisa té un origen desconegut. La leyenda parla d'uns fundadors d'origen grec: d'una ciutat anomenada Pisa que es trobava a la vora del riu Alfeo al Peloponès, van fundar una altra ciutat amb el mateix nom de l'original a Itàlia, alguns diuen després de la guerra de Troya.Actualmente és parada obligatòria en visitar Itàlia.
El seu principal atractiu turístic és el Campo dei Miracoli, on es troben els monumentals Baptisteri, Duomo, i sobretot, la coneguda Torre inclinada de Pisa, que va ser declarada en 1987 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
El millor moment de visitar Pisa és a la tarda, ja que el sol ofereix el seu millor il·luminació.
CAMP DELS MIRACLES
El "Camp dels miracles" o "Plaça del Duomo", està situada al centre de la ciutat, a la zona nord.
Aquest lloc es coneix com una de les places més escenogràfiques i suggestives d'Itàlia i de tot el món. Només arribar, el turista queda totalment fascinat per l'arquitectura i la preciositat de tota la plaça: realment sembla estar davant d'un model, o un escenari de contes de fantasia, gràcies a la riquíssima quantitat de detalls i la bona conservació dels monuments , que semblen néixer del prat perfectament conservat.
Mirant al llarg de la plaça, es queda surprendidos pel reflex dels marbres, el moviment creat pels arcs, i pel continu flux de turistes que des del matí fins a la nit omplen aquest lloc.
A la nit els monuments estan ben il·luminats, així que el lloc conserva la seva màgia fins i tot després de la posta del sol. De tota manera, està prohibit travessar la plaça des de les 23,00 fins a les 7,00 del matí (sol ser consentit el trànsit de vianants per Carrer Duomo) .Des l'estació, es pot arribar a la Plaça dels Miracles a peu; el recorregut triga uns 25 minuts i és bonic, ja que permet conèixer una bona part de la ciutat de Pisa.
Els monuments de la Plaça dels miracles són:
- La catedral de Santa Maria Assunta
- El Baptisterio
- El “Museo dell’Opera del duomo”
- Las Murallas
- La torre inclinada
- El Cementerio monumental
- El “Museo de las Sinopias”
DUOMO
Després de la victòria sobre els sarraïns en 1603 a Palerm, es va destinar el botí de cinc navilis per a la construcció de la catedral, que es consagraria a 1122, sent la màxima expressió de l'arquitectura romànic-pisana. La façana està decorada amb quatre nivells de galeries de petites columnes.
La catedral de Florència s'alça sobre la ciutat, con su magnífica cúpula renaixentista Dissenyada per Filippo Brunelleschi. La catedral en honor de Santa Maria del Fiore és una vasta estructura gòtica construïda al lloc de l'església del segle setè de Santa Reparata, els restes de la qual és podin ver a la cripta.
Sabies? La catedral de Florència és la quarta més gran en el món, després de dir Sant Pere a Roma, St Paul de Londres i el Duomo de Milà.
L'exterior està Cobert d'una barreja decorativa de marbre rosa, blanc i verd. L'interior, en cambio, és BASTANT austera i senzilla; però BASTANT agradable a els càlids dies d'estiu ja que la temperatura a l'interior tendeix a ser més fredes. Els Paviments de mosaic són sens Dubte el SEU principal atractiu dins de. L'entrada a la catedral de Florència Segueix sent lliure
BAPTISTERI
Construit en 1152 te la mateixa altura que la torre inclinada. Su planta és circular de 35,50 m. de diamètre i més de cent metres d'circumferència, Cobert per una cúpula piramidal de vuit costats, coronada per una estàtua de Sant Joan Baptista A l'exterior està Recorregut per una galeria d'Columnes i elements decoratius gòtic-Florits, que fan joc AMB l'estructura del Duomo. El Baptisteri de Pisa, dedicat a Sant Joan Baptista, està davant de la catedral a l'extrem occidental de la Piazza dei Miracoli. El 1987, el conjunt patrimonial de la plaça va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Aquest rodó edifici romànic va començar a construir-se en 1152, en substitució d'un antic baptisteri més petit que estava situat on s'ubica el cementiri, i es va concloure en 1363. Es va inaugurar al mes d'agost segons el que diu la inscripció: És el baptisteri més gran d'Itàlia. El seu perímetre mesura 107,25 metres. Comptant l'estàtua de Sant Joan Baptista (atribuïda aTurino vaig Sa) a la part superior de la cúpula, la seva altura és 54,86 m, uns centímetres més alta que la Torre Inclinada. El gruix dels murs a la base és 2,63 m.
LA TORRE INCLINADA
La Torre de Pisa o Torre inclinada de Pisa (en italià: torre Pendente di Pisa) és el campanar de la catedral de Pisa, a la ciutat del mateix nom, que és un municipi de la regió italiana de la Toscana i capital de la província homònia.
El govern d'Itàlia va sol·licitar ajuda el 27 febrer 1964 per prevenir la seva ensulsiada, i el 7 de gener de 1990 va ser tancada al públic com a mesura de seguretat. Al maig de 2008, després de l'eliminació de 7 tones mètriques (70 000 kg) de terra, els enginyers de la torre van anunciar que s'havia estabilitzat de manera que havia deixat de moure per primera vegada en la seva història. Es va indicar que havia de ser estable durant almenys 200 anys. Es va tornar a permetre l'entrada al públic el 16 de juny de 2001, després de la finalització de 10 anys de treball.
El 1987, el conjunt patrimonial de la plaça del Duomo va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Els horaris de visita de la Torre de Pisa a Toscana són: de juny a agost, de 8,30 a 22 hores (última pujada a la torre, en abril, maig i setembre, de 8,30 a 20 hores, en març, de 9 a 17,30 hores, a l'octubre, de 9 a 19 hores, en novembre i febrer, de 9,30 a 17 hores, i al desembre i gener, de 10 a 16,30 hores.Els preus de les entrades per pujar a la Torre de Pisa són 18 euros, si fas la compra directament a les taquilles de la plaça dels Miracles.Si en la teva visita de Pisa tens intenció de pujar a la torre campanar, el meu consell és que el primer que has fas és comprar les entrades perquè et assignen l'hora d'accés a la mateixa. Després ja pots veure el Duomo, així com els altres monuments, com el Baptisteri o el Camposanto.Si vas en temporada alta, potser vulguis assegurar-te un horari adequat per pujar a la Torre de Pisa. Per a això tens la possibilitat de comprar online les entrades, el preu llavors és de 17 euros. Això sí, has de fer-ho amb una antelació d'entre 15 i 45 dies.
Planol de Pisa-Camp dels miracles
L'anàlisi de la torre inclinada
1. Documentació general:
1.1. Què és? Nom de l'edifici.
La Torre de Pisa o Torre inclinada de Pisa
1.2. Què s'hi veu?
Es pot veure que és un torre que aquesta inclinada cap al sud, que té vuit nivells, una base d'arcs cecs, sis nivells adornats amb arcades obertes de mig punt, i un campanar al cim.
1.3. Quan es va fer? Cronologia.
La torre de pisa es desenvolupa en tres etapes durant un període de 177 anys. La construcció de la primera planta va començar a 1173, i es va acabar a l'any 1372
1.4. On es troba o es trobava?
Es troba a Itàlia, pisa.
1.5. Quin era el context polític, social, econòmic, cultural, etc., del moment?
Existeix controvèrsia sobre la identitat de l'arquitecte: durant molts anys el disseny es va atribuir a Guglielmo i Bonanno Pisano
1.6. Qui en va ser l'arquitecte (-es)?
Guglielmo y Bonanno Pisano, Fernando Di Vincenzo( arquitecte autor del cementiri) ,Tommasso di Andrea Pisano(va construir l'última planta (el campanar))
2. Anàlisi formal:
2.1. Com és l'edifici?
L'edifici és una torre inclinada, la seva altura és de 55,7-55,8 metres des de la base, el seu pes s'estima en 14.700 tones. Té 8 nivells: un lloc d'arcs cecs amb 15 columnes, 6 nivells adornats amb arcades obertes de mig punt, i un campanar al cim. L'escala interna en espiral té 294 graons.
2.2. Aspectes diversos:
La torre de pisa es va inclinar cap al nord quan es va construir la tercera planta i després cap al sud.
2.2.1. Materials utilitzats.
marbre, marbre blanc de Carrara.
2.2.2. Tractament del mur
2.2.3. Sistema constructiu
2.2.4. Elements de suport
Marbre i 800 tones mètriques de plom de contrapès.
2.2.5. Elements suportats
Campanar
2.2.6. Espai interior
La torre per dins té 294 graons, i espectacular
2.2.6.1. Distribució bàsica de l'espai
Estat al costat de doumo, baptister
2.2.6.2. És un espai unitari o fragmentat?
2.2.6.3. Com és la il·luminació? D'on procedeix?
La il·luminació entra a la torre per uns forats que estan a cada nivell
2.2.6.4. Ornamentacions?
Si
2.2.7. Espai exterior
La torre de pisa esta als costats de altres monuments importants
2.2.7.1. Descriure-hi les ornamentacions
Te unes decoraciones al primer nivell
2.2.8. Què caracteritza l'estil?
Per la seva il·luminació capvespre
2.2.9. Quines diferències i semblances presenta aquest edifici respecte d'altres del mateix indret i/o període?
Perquè va trigar molt de temps a fer-se i perquè s'ha inclinat més d'una vegada
3. Interpretació:
3.1. Quin tipus d'edifici és? El seu caràcter.
3.2. Amb quina finalitat es va construir? Quina funció compleix?
Perquè volien una demostració de la riquesa i la cultura de la seva ciutat que, aleshores, era una de les principals potències marítimes de la Mediterrània. La torre, ideada com a campanar, integra el conjunt anomenat "Piazza dei Miracoli" juntament amb la catedral, el baptisteri i el cementiri de la ciutat
3.3. Quin imaginari reflecteix?
3.4. Qui encarregà l'obra?
3.5. A qui s'adreçava l'edifici?
A la gent
3.6. Símbols, sobretot lligats a les ornamentacions. Guarden relació amb alguna ideologia?
3.7. Quines influències artístiques s'hi poden observar?
4. Conclusions.
Què es una bona opció si vols conèixer algú que va ser important en el seu moment a la ciutat de pisa
GUERNICA DE PABLO PICASSO.
El Guernica, és un dels quadres més famosos de la història.
Aquesta obra va ser pintada per Pablo Picasso, un artista nascut a les terres espanyoles.
Pablo Picasso va pintar el Guernica entre el mes de maig i juny del 1937, el seu títol acull el Bombardeig de Guernica al 26 d’abril durant la Guerra Civil Espanyola.
El Director General de Belles Arts, Josep Renau, va ser qui va encarregar l’obra.
Aquesta obra va ser com una denuncia en contra de la dictadura del general Franco, per part de Picasso. Aquest estava totalment en contra del règim establit per Franco i com que no es volia ficar en problemes, va decidir callar físicament, però no artísticament.
La seva interpretació és molt polèmica, però el valor artístic es fora de discussió.
Podem dir que aquesta obra s’ha convertit en una icona del segle XX, ja que mostra el patiment que la guerra té sobre els éssers humans.
Aquesta obra va ser pintada per Pablo Picasso, un artista nascut a les terres espanyoles.
Pablo Picasso va pintar el Guernica entre el mes de maig i juny del 1937, el seu títol acull el Bombardeig de Guernica al 26 d’abril durant la Guerra Civil Espanyola.
El Director General de Belles Arts, Josep Renau, va ser qui va encarregar l’obra.
Aquesta obra va ser com una denuncia en contra de la dictadura del general Franco, per part de Picasso. Aquest estava totalment en contra del règim establit per Franco i com que no es volia ficar en problemes, va decidir callar físicament, però no artísticament.
La seva interpretació és molt polèmica, però el valor artístic es fora de discussió.
Podem dir que aquesta obra s’ha convertit en una icona del segle XX, ja que mostra el patiment que la guerra té sobre els éssers humans.
L’obra, encara que el seu títol, i les circumstancies en el que va ser realitzada, no hi ha cap referència que concreti que el quadre explica fets com el Bombardeig de Guernica o la Guerra Civil Espanyola. Es un q
Aquest quadre mostra escenes cruels i esgarrifants... Com una mare amb el seu fill mort que diuen que podria simbolitzar l’obra de la Pietat, un soldat mort que sosté una flor que pot simbolitzar l’esperança dintre del panorama, un home implorant als avions perquè s’aturin, un Toro que simbolitza obscuritat (també diuen que potser un retrat de l’autor), un colom que simbolitza la pau trencada, una bombeta que podria simbolitzar una bomba o els avenços del món científic, un cavall com a símbol de les víctimes innocents, una dona agenollada i una altra dona que il·lumina l’estància, les cases amb flames, una fletxa obliqua i una dona amb el braços cap al cel.
Aquestes imatges també donen molt de que parlar i esbrinar. Per això el famós quadre de Picasso és tan important, perquè entreté als seus visitants a interpretar-lo i en posar-se en la pell del pintor.
MODERNISME CATALÀ
RESUM
El Modernisme a Catalunya va tenir una fantàstica expansió, ja que el país estava obert als corrents procedents d'Europa, per tal d'afermar les seves diferències amb Espanya i reforçar els seu nacionalisme polític, en un període liderat per la "Renaixença".
Especialment el paper de Domènech i Montaner (1849-1923) va ser essencial per definir el "Modernisme arquitectònic" a Catalunya. El seu article "En busca d'una arquitectura nacional", publicat a la revista "La Renaixença", exposa la manera d'aconseguir una arquitectura moderna que reflecteixi el caràcter nacional català.
Els Modernistes, creien en la imaginació creativa com a creadora de símbols en contrast amb els eclèctics que pensaven en l'art com a representació objectiva de la realitat. De fet, el Modernisme representa a tot el món i en especial a Catalunya la llibertat per la creació de noves formes anteriorment no acceptades, traient l'art de l'encarcarament acadèmic.
El Modernisme va tenir una enorme acceptació social a Catalunya com a part de la "Renaixença" i els artistes que en formaven part van esdevenir molt populars. Això és així amb els arquitectes esmentats, però també amb pintors com Ramon Casas, Isidre Nonell o Santiago Rusiñol.
Obra.-
A Barcelona: Bellesguard, Casa Andreu Calvet, Casa Batlló, Casa Vicens,Col.legi Santa Teresa, Escoles Sagrada Família, La Pedrera, Pavellons Güell , Palau Güell, Park Güell, Sagrada Família , Tanca Finca Miralles.
A La Pobla de Lillet: Xalets de Catllaràs, Jardins Artigas.
A Mataró: Cooperativa Obrera.
A Montserrat: Via Crucis (1er misteri de Glòria).
A Santa Coloma de Cervelló: Colònia Güell .
A Garraf (Sitges): Cellers Garraf .
Lluís Domènech i Montaner (1850-1923)
A Lloret: Creu de terme, Ermita Verge de Gràcia, Panteó Costa (Cementiri) .
Antoni Gaudí
A Catalunya l’artista indiscutible és l’arquitecte Antoni Gaudí (1852-1926).
Gaudí passa artísticament per diversos períodes. En un principi està influenciat pel eclecticisme francès, com es pot comprovar en la Cascada del Parc de Barcelona. Posteriorment viu una etapa oriental caracteritzada pel fort ús del color, sobretot en les atzabeges, i de les gelosies. Exemple és el Palau Güell de Barcelona, si bé ja apareixen en ell els seus típics arcs parabòlics a les portes, i un personal estil d’inspiració biològica.
La tradició gòtica arrelada a Catalunya influeix molt a Gaudí, qui inicia el seu camí goticista, de tall medieval, tal i com es reflecteix en l’alçat i façana de la Casa de los Botines a Lleó. Finalmente, l’artista assoleix la maduresa creativa, el modernisme ple. En el Parc Güell, realitzat entre 1900 y 1914.
Entre les seves obres més notables cal esmentar la Casa Batlló, de 1905; revestida de mosaics de colores, amb columnes i mainells inspirats en les formes dels ossos humans. La sorprenent Casa Milà, acabada el 1910, també coneguda com La Pedrera, es caracteritza per les superfícies còncaves i convexes, de gran plasticitat, inclús en la línia que remata la cresta de la teulada.
Gaudí dedica gran part de la seva vida a la construcció de la seva obra més emblemàtica i audaç: La Sagrada Família. Rep l’encàrrec el 1883 i a la seva mort, el 1926, l’obra es manté inconclusa. De les tres façanes projectades només acaba la de la Nativitat, de la que parteixen quatre altes torres circulars rematades amb mosaics que brillen sota la llum del sol. Tracta la decoració com si fos una espectacular escultura plena de formes capricioses i abundant decoració vegetal, plenament modernista.
Obra.-
A Barcelona: Bellesguard, Casa Andreu Calvet, Casa Batlló, Casa Vicens,Col.legi Santa Teresa, Escoles Sagrada Família, La Pedrera, Pavellons Güell , Palau Güell, Park Güell, Sagrada Família , Tanca Finca Miralles.
A Mataró: Cooperativa Obrera.
A Montserrat: Via Crucis (1er misteri de Glòria).
A Santa Coloma de Cervelló: Colònia Güell .
A Garraf (Sitges): Cellers Garraf .
Lluís Domènech i Montaner (1850-1923)
Nascut a Barcelona el 1850 Lluís Domènech i Montaner va demostrar des de la seva joventut la seva passió per a la arquitectura. Exercí una gran influència en la difusió del Modernisme des de la seva càtedra de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Les seves obres es caracteritzen per una barreja de racionalisme constructiu i de fabulosa decoració inspirada en l'arquitectura hispano-àrab i en el gust pel dibuix curvilini tant pròpia del Modernisme.
Lluís Domènech i Montaner morí a Barcelona 1923.
Obra:
A Barcelona: Casa Fuster, Casa Lamadrid, Casa Lleó i Morera, Casa Thomas, Museu de Zoologia, Editorial Montaner i Simón, Hospital de Sant Pau, Palau de la Música Catalana, Palau Ramon Montaner.
A Canet de Mar: Ateneu Obrer , Castell de Santa Florentina, Casa Roure (Ca la Bianga), Restaurant la Misericòrdia.
A Olot: Casa Solà-Morales.
A Reus: Casa Gasull, Casa Navàs, Casa Rull , Institut Pere Mata .
Josep Puig i Cadafalch (1867-1957)
-Nascut a Mataró (El Maresme) l'any 1867. Estudiant encara, el 1887 ingressà al Centre Escolar Catalanista formant part del grup de la Renaixença. Acabà la seva carrera d'arquitecte el 1891 a Barcelona i es posa a treballar a la seva ciutat natal a on arriba a ser arquitecte municipal des dels seus 24 a 29 anys, època en que construeix alguns del seus primers edificis en aquesta ciutat.
Nomenat Professor de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, (Càtedres d'hidràulica i de Resistència de materials), va desenvolupant àmpliament les seves qualitats. A part de la seva activitat professional com a arquitecte, desenvolupa una àmplia labor política en el camp del catalanisme.
_ l'època rosa (Modernisme), pren com a símbol la casa pairal aristocràtica catalana i cerca la inspiració en models nòrdics. A aquesta època pertanyen la Casa Martí (1896), la Casa Macaya , la Casa Amatller(1900) i sobretot la Casa de les Punxes o Casa Terrades (1905).
La segona època blanca (Idealisme racionalista) correspon mes aviat als gustos de la nova elit burgesa, pràctica i ordenada. A aquesta època corresponen la Casa Trinxet, la Casa Muntades i la Casa Company.
La tercera època època groga (Monumentalisme) es desenvolupa durant el període de l'Exposició Universal de Barcelona de 1929, de la que fou el primer arquitecte. Es caracteritza pel monumentalisme, el color groc de les façanes i la imitació de l'arquitectura romana que es barreja amb el tipisme valencià i andalús dóna com a resultat un preciosisme barroc.
Des de 1942 fins a la seva mort l'any 1957 a Barcelona, va ser President de l'Institut d'Estudis Catalans.
Obra:
A Barcelona: Casa Macaya, Casa Martí (Els 4 gats), Casa Muley-Afid,Casa Muntades, Casa de les Punxes, Casa Sastre Marquès, Casa Serra, Fàbrica Casaramona , Palau Baró de Quadras , Torre Pastor de Cruïlles .
A Argentona: Casa Garí, Casa Puig i Cadafalch .A Lloret: Creu de terme, Ermita Verge de Gràcia, Panteó Costa (Cementiri) .
A Mataró: Ajuntament , Casa Coll i Regàs, Casa Parera , Casa Sisternas, El Rengle , La Beneficència.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)