dimecres, 11 de març del 2015
ANALIZI D'UNA OBRA DEL CINQUECENTO:
EL DAVID
1. Documentació General:
1.1. Què és? Nom de l'estàtua o grup escultòric.
- És una escultura renaixentista del Cinquecento,
anomenada David
1.2. Què s'hi veu?
- Mostra a David preparant-se per enfrontar-se amb
Goliat
1.3. Quan es va fer? Cronologia.
- Entre els anys
1501 i 1504
1.4. Qui en va ser l'autor?
- L’autor va ser Miquel Àngel
1.5. On es troba o es trobava?
- Es pot trobar a la Galleria dell'Accademia de
Florència.
1.6. Quin era el context polític, social, econòmic,
cultural, etc., del moment?
- En l'època del Renaixement perquè és caracteriza
per ser una de les grans aportacions a l'art i la cultura
2. Anàlisi Formal:
2.1. Com és l'estàtua o grup escultòric?
- És una estatua del Renaixament.
2.2. Material utilitzat?
- Marbre blanc
2.3. Tècnica escultòrica?
- Pedra tallada
2.4.
Forma/dimensions.
- L’escultura té una altura de 5'17 metres.
2.5. Tipologia.
- Escultura de bult rodó.
2.6. Cromatisme?
- Només és distingeix el color del marbre
2.7. Expressa moviment, repòs, força..?
- No expressa moviment, sinó repòs, però està
preparat per moures si cal
2.8. Com es disposen les parts de l'escultura?
- En una sola part.
2.9. Estil?
- Renaixement Cinquecento
2.10. Quines diferències i semblances presenta
aquesta obra respecte d'altres del mateix indret i/o període?
- La representació de presonatges mitològics, la
tècnica i material escultòric, la representació de moviment, la serenitat ,
etc.
3. Interpretació:
3.1. Quin tema és?
- S’hi veu representat David, un ésser de la Bíblia
3.2. Amb quina finalitat es va fer? Quina funció
compleix?
- Amb la finalitat d’ensenyar i explicar una escena
de la Bíblia
3.3. Qui encarregà l'obra?
- L'Òpera del Duomo
3.4. A qui s'adreçava l'obra?
- A la població
3.5. Símbols.
- Cap
3.6. Quines influències artístiques s'hi poden
observar?
- Influència de l'Antiga Grècia.
3.7. Obra figurativa o no?
- Sí
3.8. Comunica sensació de força, seguretat,
dinamisme, inestabilitat, estabilitat?
- Sensació d'estabilitat, força, seguretat, etc.
ANALIZI D'UNA OBRA DEL QUATTROCENTO
Virgen con Niño y dos Ángeles'
1. Documentació general:
1.1. Què és? Nom de l'estàtua o grup escultòric.
es una obra del pintor renacentista italiano Sandro
Botticelli
1.2. Què s'hi veu?
es mostra una verge amb nens
1.3. Quan es va fer? Cronologia.
Al periode de
1468-1469
1.4. Qui en va ser l'autor?
el pintor renacentista italiano Sandro Botticelli
1.5. On es troba o es trobava?
ahora esta en
el Museo de Capodimonte, Nápoles
1.6. Quin era el context polític, social, econòmic,
cultural, etc., del moment?
Que hi havia humanisme.
2. Anàlisi formal:
2.1. Com és l'estàtua o grup escultòric?
És una estatua del Renaixement, concretament del
Quattrocento
2.2. Aspectes diversos:
Esta fet al retaule de fusta
2.2.1. Material utilitzat?
Fusta
2.2.2. Tècnica escultòrica?
Escultura sobre retaule de fusta
2.2.3. Forma. Dimensions.
Longitud 100
cm
Amplària 71
cm
Forma com rectangle del retaule
2.2.4. Tipologia.
Escultura
2.2.5. Cromatisme?
No
2.2.6. Expressa moviment, repòs, força..?
Nomes expressa que la verge agafa el nen
2.2.7. Com es disposen les parts de l'escultura?
És una sola peça
2.2.8. Estil.
Quattrocento
2.2.9. Quines diferències i semblances presenta
aquesta obra respecte d'altres del mateix indret i/o període?
Que totes tenen un estil semblant
3. Interpretació:
3.1. Quin tema és?
Religios, representa una verge amb nens y angels
3.2. Amb quina finalitat es va fer? Quina funció
compleix?
Va ser construida amb la finalitat recordar a la
gent la religió, crec jo. Nomes es una ofrena a Deu, una escultura religiosa de
tantes
3.3. Qui encarregà l'obra?
Jo crec que ningu.
3.4. A qui s'adreçava l'obra?
A la població
3.5. Símbols.
Religios nomes es com en una esglesia
3.6. Quines influències artístiques s'hi poden
observar?
El realisme, el moviment i la pintura al fresc
3.7. Obra figurativa o no?
Si, no és abstracte
3.8. Comunica sensació de força, seguretat,
dinamisme, inestabilitat, estabilitat?
Si, comunica la sensació d’amor y companyia
CONCEPTES DEL NEOCLASSISSISME
El Neoclassicisme
LA IL·LUSTRACIÓ
- Durant el segle XVIII a Europa va triomfar la Il·lustració, corrent cultural i de pensament que pretenia il·luminar amb la "llum de la raó" el món.
Les principals característiques són:
- La raó és la base principal del coneixement.
- Optimisme
- Posar en pràctica les descobertes cinetífiques i aplicar les aportacions dels filòsofs.
- Educació com el millor mitjà per difondre la raó.
Principals pensadors:
- Montesquieu: Propposa la separació dels poders de l'estat.
- Rousseau: Planteja el concepte de democràcia.
- Voltaire: Critica l'absolutisme i proposa un sistema polític parlamentari que limités el poder del monarca.
EL NEOCLASSICISME
- L' art neoclàssic va sorgir en la segona meitat del XVIII com un estil oposat al rococó.
- Segueix els ideals de la il·lustració.
- Estil molt més senzill que el rococó.
- L'esgotament del barroc i el descubriemnt de les ruïnes de Pompeia (l'any 1748) comporta la recuperació dels temes mitològics del món grec i romà.
- Busca l'equilibri i la simetria a través de línies rectes.
- Es desenvolupa principlament a França.
ARQUITECTURA
- Es van edificar arcs de triomf, esglésies que semblaven temples romans i columnes conmemoratives com les romanes.
- Els dèspotes il·lustrats van patrocinar la cultura i l'art com a forma d'exaltació del seu poder. Per aquesta raó ciutats com París o Madrid van ser embellides amb edificis.
ESCULTURA
- El més gran exponent va ser l'italià Canova. Una de les escultures més importants és "Eros i Psique"
PINTURA
- Es reprodueixen fets de la seva època.
- Es busca l'exaltació de la història de l'antiga Roma que era identificada amb els seus ideals.
- Destaca el pintor Jacques-Louis
GOYA
- Aquest geni aragonès és un pintor molt difícil de catalogar en un estil concret.
- Les raons són diverses:
- La seva imaginació i l'ús del color van inspirar als Romàntics.
- Als expressionistes els va cridar la despreocupació per les formes de la pintura de Goya.
dimarts, 10 de març del 2015
CARACTERÍSTIQUES DEL BARROC
INTRODUCCIÓ
Durant el segle XVII i principis del segle XVIII la
mentalitat del Renaixement canvia per una visió pessimista, reflexat en les
obres d'aquest estil artístic mitjançant la gran expressivitat i exageració de
personatges i ambients, escenes contrastades i detallades.
El Barroc va sorgir a Europa a causa de la separació
de la religió (catòlica i protestant), l'enfortiment de la burgesia i els
conflictes del moment.
ARQUITECTURA
L'arquitectura barroca es caracteritza per ser molt
detallada, dinàmica, ostentosa i complexa. Era així perquè es volia demostrar
un poder i, a partir d'aquí, els arquitectes barrocs van començar a preocuparse
per la situació dels seus edificis; és així com va sorgir l'urbanisme.
- Arquitectes destacats:
Francesco Borromini,
Carlo Maderno,
José Benito de Churriguera,
Pedro de
Ribera
Lorenzo
Rodríguez.
- Edificis destacats: Catedral de Santiago de
Compostela i Catedral de Solsona.
ESCULTURA
L'escultura barroca es caracteritza per la sensació
de moviment i força que transmet; la màxima preocupació és expressar realisme.
Temàtica mitològica o religiosa.
- Obres destacades: David (Bernini), El Rapte de
Prosèrpina (Bernini) i Baldaquí de l'altar major de la basílica de Sant Pere de
Roma.
PINTURA
La pintura barroca es caracteritza per el realisme i
gran expressivitat dels personatges i escenes, la importància que se li dóna a
la llum i els clarobscurs exagerats. La temàtica és, sobretot, religiosa.
- Obres destacades: Lliçó d'anatomia (Rembrandt) i
Martiri de Sant Bartomeu (Josep de Ribera).
ART GREC
Escultura grega:
Arcaic: (segle VII aC - inicis del segle V aC).
tenien molta influència egípcia. El tipus d'estàtua grega característica d‘aquest període, el Koúros, segueix models egipcis.
Característiques
clàssic: va sorgir als segles V a.C.
hel·lenístic: L'art hel·lenístic va de finals del
segle IV aC al segle I aC. en aquesta època s’explota i es desenvolupa les
aportacions de les etapes anteriors.
Intensifica el moviment fins a cargolar i
distorsionar les figures.
Accentua les emocions i les expressions de dolor,
angoixa, esforç i desànim.
Exagera l'
esforç físic inflant i deformant els músculs.
Profunditza en els estudis de tridimensionalitat,
cercant postures complexes que obliguin l'espectador a visionar-les des de
diferents angles.
Es recrea en la nuesa tant la masculina com la
femenina i l' efeminada (hermafrodites) i conrea temes nous o poc freqüents
fins al moment (infantesa, vellesa, lletjor, deformitat, etc.).
Els temes es diversifiquen, introduint les imatges
quotidianes i anecdòtiques, les al·legories, el retrat i els grups escultòrics.
Arquitectura grega:
dòric: La columna consta d’una base, un fust i un
capitell. Sobre les columnes s'assenta l'entaulament, que consta d'arquitrau,
fris i cornisa. EX: El Partenó.
jònic: És més esvelt que el dòric. La columna té
base i el fust es remata en un capitell format per dues volutes. L' arquitrau
no és llis. EX: El Erecteó.
corinti: Representa la decoració i la vistositat. és
més estilitzat que el jònic. la principal diferència entre els dos ordres és el
capitell que llueix una decoració vegetal. EX: El temple de Zeus Olímpic a
Atenes.
Tipus d'edificis
Temples:
L'escultura grega és una manifestació artística que
reflecteix els ideals de la civilització grega: l'home era el centre de
l'univers. també buscaven un ideal de bellesa basat en l'equilibri i la
proporció.
El tema central era la figura humana. com he dit
abans, es buscava un model de bellesa, que es deia cànon, amb les proporcions
perfectes.
Els materials que es feien servir més eren el marbre,
el bronze i amb menys utilització l'or i l'ivori.
hi va haver 3 grans períodes:
tenien una Frontalitat rigorosa i molta Rigidesa i
Hieratisme. els braços estaven enganxats al cos i els punys estaven tancats. el
Pes estava repartit igual sobre les dues cames i tenien la cama esquerra
avançada. Tots dos peus estaven assentats a terra
van aconseguir representar la part harmònica del
cos: van representar agilitat i moviment. aquest període es pot dividir en tres
subperíodes: període protoclàssic (480-460 aC), primer classicisme (460-400 aC)
i segon classicisme (400-323 aC).
Característiques
L'arquitectura de l'antiga Grècia va fixar les bases
de l'arquitectura durant segles. és a dir, els edificis d’èpoques posteriors
estaven basats en els edificis grecs.
els temples, es caracteritzavenn per la simplicitat,
amb només una sala allargada i un pòrtic. Aquesta senzillesa es veu reflectida
en la estructura, arquitravada sobre columnes
estils arquitectònics:
els cànons de l'arquitectura grega hi destacaren
tres ordres arquitectònics: dòric, jònic i corinti, que es diferencien en la
altura i diàmetre de la columna i les formes del capitell i del entaulament.
Els tipus d'edifici que més importància han tingut
són el temple i el teatre:
Els temples grecs es caracteritzen per la seva
estructura molt simple. Consistien en una única sala a la qual s' accedia per
un pòrtic. La sala albergava la estàtua del déu i es deia naos. El pòrtic es
deia pronaos. El temple consta d'un local amb una sola obertura, la porta, i sense finestres. Davant hi té un pòrtic amb
columnes. De vegades el temple té dos locals, amb les portes a les façanes
principals, i en aquest cas cada local sol estar dedicada a un déu diferent.
A partir del segle IV a C apareixen temples de
planta circular anomenats tholos.
Teatre:
Eren a l'aire lliure. Les grades tenien forma
semicircular i estaven posades al pendent d'un turó. D'aquesta forma
aprofitaven la inclinació natural del terreny, per permetre que tots els
espectadors veiessin l'escenari sense obstacles.
L'escenari estava precedit per una zona també
semicircular, l'orchesta (orquestra)que servia com a reflector del so. Amb
aquest i altres parts, aconseguien que als teatres poguessin haver-hi fins a
15.000 espectadors.
els teatres es van crear
amb finalitats religioses amb el culte al déu Dionís.aquests teatres com he dit
abans, es construien sobre un pendent on s'excavaven els seients per als
espectadors. La graderia semicircular, anomenat Koilan o Cavea, es realitza en
pedra des del segle IV aC.
CINQUECENTO
INTRODUCCIÓ
Si Florència havia estat la ciutat del Quattrocento
italià, Roma serà la del Cinquecento, al llarg del segle XVI la capital
artística d'Itàlia va a "traslladar-se" a Roma, principalment per
l'enorme influència del Papat, el qual es convertirà en gran protector dels
artistes i contractant d'obres (a més, per la seva enorme herència clàssica,
continuava sent una ciutat amb un enorme trànsit de artífexs a la recerca
d'aprenentatge).
Al llarg del període corresponent a l'alt
Renaixement italià, denominat Cinquecento, l'art es veurà obligat a adequar-se
a les normes que el decòrum imposi, circumstància derivada del fet que la major
part de les obres seran encàrrecs destinats a la decoració d'edificis
religiosos . Juntament amb això, cal afegir que l'art renaixentista clàssic
arribarà en aquests moments la seva culminació, a més que l'esperit
revisionista i exhaustiu propi del Renaixement donarà origen a l'aparició de
tractats compendis del llenguatge emprat, sense oblidar tampoc que aquesta serà
una època condicionada artísticament per la tasca de grans figures com ara
Miquel Àngel, Rafael o Leonardo da Vinci.
Arquitectura
Equilibri, austeritat, robustesa i predomini de
l'arquitectura sobre la decoració són característiques principals de les
edificacions Cinquecento classicistes, com es pot apreciar clarament en les
obres d'un dels seus principals representants, Bramante (magnífic serà el seu
temple de Sant Pietro in Montorio, en el que recull l'herència romana a través
de l'ús de la tipologia de planta central circular). S'empren ara els volums
amb un sentit plàstic, buscant el contrast i el joc mitjançant la conjugació de
les formes i el maneig de la llum (elements l'ús teatral es buscarà
deliberadament, exagerant, durant el període manierista).
Aquesta serà una època de grans construccions i de
grans autors així mateix, al llarg d'aquest segle XVI s'inicia el desenvolupament
i execució d'un dels més importants plans arquitectònics com serà el destinat a
la creació de la basílica de Sant Pere del Vaticà (cal assenyalar de nou que
Roma té la capitalitat artística en aquests moments, a més de la cristiana, de
manera que es feia necessària una intervenció d'aquestes característiques que
vingués a reforçar i recalcar la realitat).
Cúpula de Sant Pere del Vaticà. Obra projectada per
Bramante i rematada per Miguel Ángel
Escultura
No és possible parlar d'escultura renaixentista
italiana sense nomenar a un dels més grans i importants artistes d'aquesta
disciplina (i no només del moment) com és Miguel Ángel, la qualitat del seu
treball i la seva capacitat per obtenir "vida" del marbre no pot,
fins i tot a dia d'avui, per menys de causar una completa admiració.
En ell és possible trobar els diferents registres
que se succeiran al llarg d'aquest segle XVI, des d'aquelles obres inicials on
s'acaten totes les regles clàssiques fins al manierisme terrible, del tot
visionari, dels seus "escultures inacabades" (exemple de les quals
pot citar-se la Pietà Rondanini).
Moises de Miquel Àngel. Escultura del Cinquecento
Grans obres, convertides en fites de la història de
l'art, seran escultures com el David (tipologia clàssica, però completament
nova en la forma de representació, en què a més són apreciables l'enorme força
intrínseca dels seus personatges, la monumentalitat i el perfecte coneixement i
execució de l'anatomia característics de l'obra de Miquel Àngel), el Moisès
concebut per al sepulcre del Papa Juli II o la meravellosa Pietà vaticana.
Pintura
Dues grans figures vindran a completar la llista de
mestres renaixentistes, encara que aquesta vegada pel que fa a pintura es
refereix: Leonardo da Vinci i Rafael, el primer dels quals serà el prototip
absolut d'home del Renaixement (pintor, escultor, inventor, etc .).
Les obres de Leonardo tenen un cert misteri (servir
la tècnica del sfumato per embolicar les seves representacions d'una espècie de
suggestiu vel difuminador) que les fa especialment suggestives, a més que el
seu mestratge tècnica i l'enorme coneixement que té del cos humà li
possibilitaran abastar aquell registre d'emocions que desitgi representar.
Gran observador de la naturalesa humana, l'estudi
psicològic realitzat dels seus personatges queda patent en retrats com el de la
universalment famosa Gioconda.
QUATTROCENTO
El Quattrocento marca l’ inici del renaixement, el
segle XV (any 1400-1499). Aquest canvi artístic tant gran es va fer en el país
més important de la història de l’art, Itàlia.
ARQUITECTURA
Alberti es considera com el més gran arquitecte dels
començaments del Renaixement; va construïr molt poc però va escriure molt: els
seus llibres sobre la pintura i l'arquitectura
van tenir molta influència i van servir per a difondre les noves idees
per tota Europa.
A més d'Alberti, hi ha d'altres escriptors de llibres
d'Arquitectura, com Serlio i Filarete.
Brunelleschi és l'autor de la cúpula de la catedral
de Florència (1420-46),
La primera que es feia des del Panteó romà, que va
manifestar la capacitat dels arquitectes moderns de fer el que fins llavors
només havien pogut assolir els antics. D'altra part cal tenir present que
Brunelleschi es va veure obligat a intervenir sobre un edifici gòtic ja
construit; així li va càldre calcular el gran pes de la cúpula en funció del
que hi havia; d'altra part va fer una decoració en dos colors, que recobreix
tota la façana per tal de donar-li un aspecte modern. La cúpula de Brunelleschi
domina tota la ciutat i n'és el símbol
Esquema amb les caracterìstiques més bàsiques de
l'arquitectura del Quattroento:Itàlia
ESCULTURA
L'any 1401 es va decidir renovar les portes del
Baptisteri de Florència, davant de la Catedral. Es va convocar un concurs per
triar l'escultor que es faria amb l'encàrrec. D'entre els participants van
destacar Brunelleschi (que també tenia formació d'escultor) i Ghiberti. Els hi
van dir que fèssin un relleu que presentés el Sacrifici d'Abraham . Va guanyar
Ghiberti.
La idea de Ghiberti va agradar més perquè feia
encaixar millor les diferents parts de la História, mentre que la unitat en el
panell de Brunelleschi era més forçada i els moviments dels personatges més
contorsionats.
Va trigar més de vint anys en completar l'obra, amb
temes de l'Antic Testament.
Donatello (1386-1466) és un altre escultor florentí
de qui ens ha quedat, entre d'altres peçes, el David de bronze (cap el 1440) o,
el Sant Jordi).
El David ens presenta el pastor com un noi que tot
just ha deixat de ser nen, vencedor amb la fona del gegant que ha quedat
degollat als seus peus: és una bona imatge de lhome renaixentista ideal, ben
decidit, i segur del que fa. El David el va fer dues vegades, en marbre i en
bronze.
Aqui teniu un esquema amb les caracterìstiques més
bàsiques de l'escultura del Quattrocento: (feu clic a sobre per ampliar)
PINTURA
Els diferents estats del nord d'Itàlia tenen estils
i artistes diferents dins el corrent comú del Renaixement.
Massaccio és un dels iniciadors de la nova manera;
va tenir una carrera molt curta ja que va morir als 28 anys però va tenir temps
de plantejar gran part dels temes del Renaixement.
Massaccio va pintar, amb d'altres que van acabar la
feina per la seva mort, els frescos de la Capella Brancacci (cap el 1427),
encàrrrec d'un comerciant florentí molt ric. Presenta les primeres passes de
l'Església, centrada en la vida de Sant Pere (que era com es deia el client);
els assumptes es tracten segons les teories d'Alberti; el color és vigorós i
fred, amb predomini del dibuix; els personatges tenen una gran dignitat i una
qualitat tridimensional, i semblen sobresortir de la paret, presentant aquest
realisme tan volgut pels renaixentistes.
Crist és el centre de l'escena, totes les línies
convergeixen en ell; el grup dels apòstols i ell destaquen sobre un fons
grisós, justament pel seu color intens.
Un altre pintor és Botticelli. Té una obra variada,
molt personal i és plenament quattrocentista. Dóna gran importància al dibuix,
fent quasi bé filigranes i els seus personatges tenen un aspecte dolçament
melancòlic.
Dels assumptes religiosos, es dedica especialment
als relacionats amb el Naixement de Crist: l'Anunciació, la Mare de Déu amb el
Nen, l'Adoració dels Mags; són obres molt ben resoltes, delicades, d'una gran
harmonia; al final de la seva vida la intensitat religiosa augmenta i les obres
són més denses i menys dolçes, tot i mantenir les característiques que li són
pròpies, especialment la seva precissió com a dibuixant; no s'ha adaptat al
canvi de l'estil i continua fidel al seu estil, que ara, deixats de banda els
assumptes mitològics, es veu força impregnat d'esperit místic i gòtic.
Però el que més ha interessat de Botticelli són les
seves obres d'inspiració antiga, mitològiques, especialment les que va pintar
per la família Medici:
Els governants d'altres estats també volien, com els
de Florència, fer de l'Art un mitjà de propaganda. A Ferrara va treballar Piero
della Francesca, pintant obres al fresc (com La História de la Vera Creu),
retrats del Duc Frederico Montefeltro i la seva esposa, que volen ser alhora
fidels retrats però també exemples de dignitat renaixentista, segons l'esperit
antic i així els perfils dels models tenen la distinció d'una medalla romana,
sense menystenir el paisatge del fons, de gran qualitat, creant un efecte de
profunditat molt reïxit.
Potser l'obra més valorada de Piero és La
Flagel·lació (1458-1466), on, seguint l'exemple de la Trinitat de Massaccio,
Piero ens presenta un efecte de perspectiva lineal molt el·laborat.
Piero della Francesca,
La Flagel·lació.
És tracta d'una pintura sobre taula. Observa com ha
teixit els fils de la perspectiva i també pren nota del color, fred, net,
potser poc real, encara que de gran bellesa i harmonia.
Té dues parts ben senyalades: a l'esquerra hi ha una
figuració del Pretori de Jerusalem; Pilat està assegut després de pronunciar la
sentència de Jesús, lligat a la col·lumna i assotat; l'estatueta que remata la
col·lumna manifesta la idea del triomf: la passió és triomf sobre el pecat i la
mort i Piero ha triat per expressar-ho aquest símbol clàssic (el que és un nou
exemple de la concordància entre els Antics i la fe cristiana).
A Màntua trobem altres governants i també altres
artistes, destacant la figura d'Andrea Mantegna. És un pintor que té un gran
sentit del volum i els seus personatges semblen sobresurtir de la superfície
pintada, usant d'interessants efectes d'escorç. Té un excel·lent sentit pel
color, net, fred, deixant-lo dominar pel dibuix, que es comú als altres pintors
del Quattrocento. Té obra religiosa (com L'Agonia de Crist a Getsemaní, però és
més apreciat pel cicle de pintures que va fer a La Càmera dels Esposos (1474),
al Palau de Màntua (figura), creant un efecte il·lusionis
ta on ficció pictòrica i realitat es confonen.
La Càmera dels Esposos.
Mantegna va pintar, al fresc, les quatre parets i el
sostre de la Càmera dels Esposos; és com una tenda de campanya, dins la que es
troba l'espectador, que té recollides les pells que formen dues de les parets;
el cobert tambè té un forat, com una mena de balcó rodó, per on es veu el cel
amb uns angelets (en italià es diuen putti) i altres models que ens miren.
A una de les parets hi ha un jardí on està la Cort
amb el Duc Ludovico II Gonzaga, la seva família i tot el seu seguici; se li
acosta un dels seus ministres i sembla que li lliura una carta que acaba
d'arribar, amb l'anunci de que el seu fill acaba de ser nomenat Cardenal pel
Papa.
No sabem quin us es feia d'aquesta sala en el seu
origen.
Giovanni Bellini, de família de pintors, és un gran
retratista, que sap donar amb fidelitat els trets del model i el seu caràcter
i, alhora, fer veure la seva posició social.
Giorgione va pintar quadres de molt difícil
interpretació, com El Concert Campestre o Els Filósofs, presentant models de
les diverses edats humanes, on possiblement el pintor reflexiona sobre la
naturalesa humana. És molt famosa La Tempestat (cap el 1505)
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)