Que és l'art?
L'art és qualsevol activitat o producte realitzat per l'ésser humà amb una finalitat estètica o comunicativa, amb la que s'expressen idees, emocions o maneres de veure la vida, mitjançant diversos recursos.
L'art és qualsevol activitat o producte realitzat per l'ésser humà amb una finalitat estètica o comunicativa, amb la que s'expressen idees, emocions o maneres de veure la vida, mitjançant diversos recursos.
La Gioconda de Leonardo da Vinci El David de Miquel Angel
1. L'art i la creació artistica
- Des de la infantesa i des de les primeres cultures de l'Homo sapiens, l'art i l'home són inseparables.- L'obra d'art és comunicació, transmet les idees i els sentiments. La creació artística és un llenguatge que l'espectador ha de conèixer i saber interpretar.- L'autor és creador, unes vegades responent a criteris o normes de la seva civilització i altres expressant les seves idees i sentiments amb més llibertat. Pot imitar o expressar tant el material com l'immaterial, reproduir imatges de la realitat física o humana, però també simplement sentiments, somnis o esperances.- La creació artística no necessàriament porta implícita la idea de bellesa, ja que de vegades s'expressa amb formes lletges i fins i tot grotesques.
Las señoritas de Avignó de Picasso El Crit de Munch
2. La naturalessa de l'obra d'art
- L'obra artística és el resultat d'una sèrie de factors que influeixen en el creador i en l'obra d'art.- Podem arribar a apreciar les característiques psicològiques de l'artista através de la seva obra.El món exterior de la realitat visible influeix sobre els sentits i creacions de l'artis, L'art és reflex de la societat del moment en què es crea. Les obres d'art no són simplement l'expressió d'un artista individual, sinó que trasllueixen més múltiples aspectes d'una època i d'una societat, L'activitat artistica requereix una gran destressa manual que influeixen inevitablement en la obra final. La història de l'art no és acumulativa, és a dir, no te un progrès.
Dos vells menjant sopa de Goya
Gira-sols de Van Gogh
3. L'obra artistica i l'estil- Anomenem "estil artístic" a la forma de manifestar-se d' un artista o d'una col.lectivitat mitjançant unes característiques comunes que es repeteixen durant una determinada època.
A cada estil pot distingir una evolució amb fases successives:
1. Arcaica, comencen a aparèixer les característiques que després seran les més rellevants.
2. Clàssica, és l'època de maduresa iapogeu, en què se segueixen fidelment les normes de l'estil, encara que sense excloure diferències d'escoles a cada país o l'actuació d'individualitats
3. Manierista, és l'etapa en què l'artista, sense prescindir de les normes clàssiques, no es limita a repetir-les, sinó que les estilitza i transforma.
4. Barroca, en aquesta fase, sorgida davant l'esgotament de l'anterior, es contraposa el grandiós i monumental al equilibrat, el secundari a l'essencial, el moviment a la serenitat, els efectes a l'objectivitat
5. Recurrent, es tornen a imitar les normes del passat, preferentment de l'etapa clàssica.
En relació amb el procés d'evolució dels estils, alguns tractadistesbasen les seves explicacions en l'aparició d'innovacions tècniques, però també els canvis d'estil poden deure a canvis socials, ideològics, religiosos, polítics, etc.
Crucifixió de Duccio El Calvari d'Andrea Mantingui
La funció tant de l'escultura com la de la pintura ha evolucionat al llarg de la Història de l'Art. En les seves primeres manifestacions, les seves funcions estaven definides pel seu caràcter màgic i religiós (funció religiosa). Posteriorment, quan les institucions polítiques i religioses comencen a fer grans edificis l'escultura i la pintura van servir per mostrar el poder i la riquesa dels seus constructors (funció política). En altres ocasions destaca una clara funció commemorativa, convertint-les en instruments educatius (funció commemorativa i educativa). En tots es poden apreciar també els ideals estètics de cada època (funció estètica).
L'arquitectura té una finalitat utilitaria, encara que variant les seves característiques segons la seva finalitat (funerària, religiosa, etc.). Per la qual cosa cal atendreprioritàriament als aspectes tècnics, encara que també són importants els aspectes estètics, el que ha permès que la història dels estils arquitectònics sigui tan rica i variada.
Anunci de l'Àngel als Pastors a San Isidoro de Lleó
El Partenó a l'Acròpolis d'Atenes
Anunci de l'Àngel als Pastors a San Isidoro de Lleó
El Partenó a l'Acròpolis d'Atenes
Venus de Willendorf
5. Valoració de l'obra d'art
- Entre els segles XIX i XX, es desenvolupen la Iconografia i la Iconologia, el principal objectiu és el significat de l'obra d'art, ocupant-se la primera de l'estudi de l'origen i desenvolupament dels temes figurats que apareixen en les obres d'art, mentre que la segona el que fa és penetrar el seu significat. Sense excloure l'apartat formal, es tractaria d'establir en l'anàlisi de cada obra tres nivells d'interpretació:
a) identificar el representat, mitjançant una descripció dels elements que la integren (descripció preiconográfica).
b) identificar el tema i els seus valors simbòlics o legòrics, analitzant el seu origen i variació al llarg de la Història (anàlisi iconogràfica).
c) identificar el significat, les idees o valors que l'autor tractava de transmetre (anàlisi iconològic).
- Des del Materialisme Històric, des del Marxisme, es vincula l'obra d'art amb l'estructura econòmica, social, cultural, política ... donant lloc al que s'ha anomenat Sociologia de l'Art. L'obra d'art sorgeix en el si d'un context històric, per la qual cosa cal tenir en compte les circumstàncies que la van fer possible llavors per poder entendre completament en l'actualitat: el mecenes, el públic al qual anava dirigida, etc.
- Davant la sensació que l'anàlisi de l'obra d'art no era encara complet, sorgeixen nous corrents, com la Psicologia de l'Art, que derivaria en dues tendències: la que incideix especialment en la psicologia de l'autor i la que es preocupa més aviat de la psicologia del receptor.
- Per la seva banda el Estructuralisme també té un paper important en la interpretació de l'obra d'art, traslladant al llenguatge de l'art el mateix procés d'anàlisi que s'aplica amb qualsevol tipus de llenguatge comunicatiu, la distinció entre un significant (la part material, l'obra en si) i un significat (la seva aportació temàtica).
- Cadascuna d'aquestes corrents historiogràfics ha realitzat importants aportacions, contribuint a enriquir l'anàlisi de l'obra d'art, si bé és obligat complementar els seus punts de vista amb els de les altres tendències.
5. Valoració de l'obra d'art
- Al llarg de la Història ha variat el que es considera el més important a l'hora de valorar una obra d'art, configurant-se així les diferents tendències historiogràfiques de la Història de l'Art.
- A finals del segle XIX s'imposa la primera de les grans corrents historiogràfiques de la Història de l'Art, el Formalisme, en el qual es defensa l'art com a forma, enfront de les tendències idealistes anteriors que entenien l'obra d'art com una experiència sentimental . Per als formalistes l'art només es dóna a través d'una forma, per la qual cosa té una importància decisiva en la seva anàlisi i estudi.
- A finals del segle XIX s'imposa la primera de les grans corrents historiogràfiques de la Història de l'Art, el Formalisme, en el qual es defensa l'art com a forma, enfront de les tendències idealistes anteriors que entenien l'obra d'art com una experiència sentimental . Per als formalistes l'art només es dóna a través d'una forma, per la qual cosa té una importància decisiva en la seva anàlisi i estudi.
- Entre els segles XIX i XX, es desenvolupen la Iconografia i la Iconologia, el principal objectiu és el significat de l'obra d'art, ocupant-se la primera de l'estudi de l'origen i desenvolupament dels temes figurats que apareixen en les obres d'art, mentre que la segona el que fa és penetrar el seu significat. Sense excloure l'apartat formal, es tractaria d'establir en l'anàlisi de cada obra tres nivells d'interpretació:
a) identificar el representat, mitjançant una descripció dels elements que la integren (descripció preiconográfica).
b) identificar el tema i els seus valors simbòlics o legòrics, analitzant el seu origen i variació al llarg de la Història (anàlisi iconogràfica).
c) identificar el significat, les idees o valors que l'autor tractava de transmetre (anàlisi iconològic).
- Des del Materialisme Històric, des del Marxisme, es vincula l'obra d'art amb l'estructura econòmica, social, cultural, política ... donant lloc al que s'ha anomenat Sociologia de l'Art. L'obra d'art sorgeix en el si d'un context històric, per la qual cosa cal tenir en compte les circumstàncies que la van fer possible llavors per poder entendre completament en l'actualitat: el mecenes, el públic al qual anava dirigida, etc.
- Davant la sensació que l'anàlisi de l'obra d'art no era encara complet, sorgeixen nous corrents, com la Psicologia de l'Art, que derivaria en dues tendències: la que incideix especialment en la psicologia de l'autor i la que es preocupa més aviat de la psicologia del receptor.
- Per la seva banda el Estructuralisme també té un paper important en la interpretació de l'obra d'art, traslladant al llenguatge de l'art el mateix procés d'anàlisi que s'aplica amb qualsevol tipus de llenguatge comunicatiu, la distinció entre un significant (la part material, l'obra en si) i un significat (la seva aportació temàtica).
- Cadascuna d'aquestes corrents historiogràfics ha realitzat importants aportacions, contribuint a enriquir l'anàlisi de l'obra d'art, si bé és obligat complementar els seus punts de vista amb els de les altres tendències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada